LLIBERTAT CONDICIONAL

Consumisme o llibertat

Es llegeix en minuts

Imagini que és un glòbul blanc, un guerrer que flota al corrent sanguini a l’aguait de virus i bacteris i que, quan els identifica, els fagocita. ¿Sap que viu dins d’una persona? I si fos un àcar de la sarna, o una tènia solitària, ¿entendria, com a microinsecte o cuc, que en realitat viu en un superorganisme que l’acull?

Ara imagini que la Terra viu, sent i pensa. No pensa com pensa vostè, de la mateixa manera que ni el microinsecte ni el cuc pensen en termes humans. Però tots els éssers vius són capaços de desenvolupar estratègies per sobreviure. L’àcar aprèn a construir túnels a la seva pell, la tènia ha desenvolupat estratègies per processar els aliments de les persones que envaeix... ¿I la Terra? ¿I si la Terra és un organisme capaç de desenvolupar estratègies de supervivència? Doncs això és el que proposa l’ambientalista James Lovelock a la seva teoria de Gaia.

Potser la càrrega revolucionària de la seva idea ens fa menysprear-la abans de ni tan sols intentar entendre-la. Però potser Lovelock ha sigut, com Copèrnic, un avançat al seu temps.

Llavors, ¿no podríem imaginar que la Gaia va enviar el coronavirus perquè, per exemple, pretenia parar les emissions de diòxid de carboni dels viatges d’avió, que s’havien disparat en els últims anys des que es van popularitzar els viatges ‘low-cost’ i les escapades de cap de setmana? Sí, sé que a priori que no sona científic, però a Galileu també li van dir que la Terra era el centre de l’Univers.

El que ningú dubta és que els éssers humans estem emmalaltint el planeta, el nostre planeta, en forma de contaminació (l’al·lèrgia de la Gaia), alteració dels ecosistemes (els diferents òrgans de la Gaia), augment de les temperatures (la febre de la Gaia) o destrucció dels boscos (els pulmons de la Gaia).

La Gaia contra el patogen

Per exemple, ¿per què va sorgir el coronavirus? Doncs a causa d’una zoonosi. ¿Què és una zoonosi, em dius mentre em claves a la pupil·la la teva pupil·la blava? Doncs el fenomen pel qual malalties infeccioses causades per bacteris, virus, fongs o paràsits es transmeten dels animals als humans.

Més del 70% de les infeccions emergents dels últims 40 anys han sigut zoonosis i sembla que el coronavirus també ho és, i que s’ha estès a causa de l’acció humana, que ha extingit espècies i ha obligat els virus a canviar d’hoste. Ja ha passat amb la grip aviària i amb l’Ebola.

I si seguim amb aquesta hipòtesi, ¿no podria ser el coronavirus un mecanisme de defensa de la Gaia contra el patogen que l’amenaça i l’està emmalaltint? És a dir, contra l’ésser humà.

Quan es parla de la tornada a la normalitat, ¿de quin tipus de normalitat ens parlen?: ¿la de la destrucció accelerada dels recursos naturals i de les possibilitats de supervivència de la nostra espècie?, ¿la del malbaratament, la destrucció, la malaltia i la contaminació?

Notícies relacionades

Potser aquest és el moment de plantejar-nos si val la pena canviar de roba cada temporada, de cotxe cada dos anys, de decoració cada cinc; si val la pena viatjar cada mes a una escapada diferent, si val la pena malgastar recursos, aigua i aire pur...

 Si potser l’eslògan de la nova-nova normalitat no hauria de ser «consumisme o llibertat». 

Temes:

Coronavirus