Racisme

Ni àrab ni napalm

Hi ha una realitat paral·lela i pitjor per a tots aquells que no gaudeixen de el privilegi blanc

2
Es llegeix en minuts

Aquest dimarts, la consultora en comunicació i activista antiracista Míriam Hatibi explicava a Twitter una situació peculiar. Va fer un ingrés de 20€ via Bizum a la seva mare, que va quedar bloquejat per incidència. Al cap de poc, la seva mare va rebre una trucada del banc. El motiu era que el concepte de l’ingrés fos una paraula en àrab. Escrita en alfabet llatí, però en àrab. Feia poc, tampoc havia pogut tornar l’import del llibre 'Napalm al cor' a un amic seu posant 'napalm' com a concepte. Si no volem problemes, res d’àrab i res de napalm.

L’anècdota li va recordar a un altre cas similar: al moment de voler registrar una associació sota el nom de ‘Dawra’; ‘cercle’ en àrab, les persones involucrades van haver de signar un paper conforme la paraula realment significava ‘cercle’ en àrab i no tenia cap altra implicació. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

L’ Alaaddine Azzouzi, periodista i activista antiracista, el passat 28 de febrer va tuitejar: “Avui sortint del metro una noia es pensava que li anava a robar i s'ha girat cap a mi agafant-se el bolso. Sempre que vaig en xandall em passen aquestes coses. Me la sua perquè ja estic acostumat, però carda ràbia igualment.” Després afegia: “Aclariment: quan no vaig en xandall també em passen coses així, desgraciadament. Per si algú pensa que simplement és una qüestió estètica i no hi ha darrere tota una sèrie d'estereotips racistes.” Sovint les xarxes ens serveixen de finestra per llegir experiències en primera persona que al nostre país de confort ni hem tingut ni tindrem.

Notícies relacionades

Traves, menyspreu, agressions: l’espectre de la violència és ampli i ni tan sols les dades reflecteixen l’envergadura del problema. Un estudi del ministeri d’Igualtat apunta que només el 18,2% del total de persones que van experimentar una situació de discriminació l’any 2020 van presentar queixa, reclamació o denúncia. Es calla, assenyala l’estudi, per desconfiança, desconeixement, problemes d’idioma i/o por a les represàlies.

Existeix una realitat paral·lela i pitjor per a tots aquells que no gaudeixen del privilegi blanc. Aquest, com tot privilegi, és relatiu o directament invisible per a qui l’ostenta i gaudeix. Però cal no girar la cara, escoltar, fer la feina i significar-se públicament. L’equidistància entre racisme i antiracisme és racisme.

Temes:

Racisme