Pros i contres

Voler casar pautes i futurs

Més enllà de negociar càrrecs per al Govern, hi ha un soroll de ganivetades fraternals que, com tothom sap, són les pitjors.

Es llegeix en minuts
Voler casar pautes i futurs
Notícies relacionades

Els assumptes més complicats tenen, sovint, una explicació senzilla. Posem per cas les negociacions per elegir president de la Generalitat. Res neix del no-res: no parlem només de disputes polítiques, de tàctiques allunyades, sinó, sobretot, d’animadversions i crítiques personals ferotges, de greuges històrics, de rivalitats gairebé tribals. Només així s’entén el despropòsit. «Pagaràs pel que vas fer», diuen uns. I contesten els altres: «I tu, més». Més enllà de negociar uns càrrecs, uns pressupostos, un poder o una ascendència mediàtica, hi ha, de fons, un soroll de ganivetades fraternals, que, com tothom sap, són les pitjors. Un baix continu de xocs i profundes enemistats.

I alhora una qüestió de fons que tant pot servir per vestir d’ideologia la bronca íntima com per comprovar que la política catalana fa temps que avança pels mateixos senders. L’elogi i manteniment de la simbologia versus la immediatesa dels fets concrets i gens heroics. Negociar un Govern significa fixar pautes per escriure recte, per governar. Les estratègies de futurs orbiten en una altra galàxia. Voler casar pautes i futurs és el fracàs que habitem.

Temes:

Govern