Pros i contres
Voler casar pautes i futurs
Més enllà de negociar càrrecs per al Govern, hi ha un soroll de ganivetades fraternals que, com tothom sap, són les pitjors.
Els assumptes més complicats tenen, sovint, una explicació senzilla. Posem per cas les negociacions per elegir president de la Generalitat. Res neix del no-res: no parlem només de disputes polítiques, de tàctiques allunyades, sinó, sobretot, d’animadversions i crítiques personals ferotges, de greuges històrics, de rivalitats gairebé tribals. Només així s’entén el despropòsit. «Pagaràs pel que vas fer», diuen uns. I contesten els altres: «I tu, més». Més enllà de negociar uns càrrecs, uns pressupostos, un poder o una ascendència mediàtica, hi ha, de fons, un soroll de ganivetades fraternals, que, com tothom sap, són les pitjors. Un baix continu de xocs i profundes enemistats.
I alhora una qüestió de fons que tant pot servir per vestir d’ideologia la bronca íntima com per comprovar que la política catalana fa temps que avança pels mateixos senders. L’elogi i manteniment de la simbologia versus la immediatesa dels fets concrets i gens heroics. Negociar un Govern significa fixar pautes per escriure recte, per governar. Les estratègies de futurs orbiten en una altra galàxia. Voler casar pautes i futurs és el fracàs que habitem.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
