Caiguda del cavall

Mas-Colell, dos i dos són quatre

Mas-Colell ha tardat quatre anys a adonar-se que no existeix cap ruta cap a la independència. Això sí, malgrat el seu innegable retard, encara va davant dels que no se n’han adonat, ni aquí ni a Waterloo

2
Es llegeix en minuts
Andreu Mas-Colell.

Andreu Mas-Colell. / DANNY CAMINAL

Mas-Colell, que va ser conseller d’Economia, que es va inventar allò dels 16.000 milions de dèficit fiscal català per rectificar-ho al cap d’un temps, que passava per ser el primer català seriosament candidat al premi Nobel, acaba d’adonar-se que no existeix cap ruta cap a la independència de Catalunya i que Europa no l’admetria. Quatre anys després. Que tot un senyor catedràtic hagi tardat quatre anys a adonar-se del que un pelacanyes com jo sabia des del primer moment no parla gaire bé del nivell de la universitat. Això sí, malgrat el seu innegable retard, Mas-Colell va encara davant dels que no se n’han adonat, ni aquí ni a Waterloo. Deu tractar-se d’un savi despistat, d’aquests n’hi ha molts, fins i tot cultiva aquest aspecte. Devia veure un dia una foto d’Einstein, amb els cabells estudiadament esperrucats, i es va proposar ser com ell, si no en capacitat d’anàlisi, que fos almenys en pentinat. Algú l’hauria d’haver avisat que el pentinat einsteinià no queda igual de bé a qui només té cabells sobre les orelles i al clatell, que així, més que semblar un savi despistat, sembla que li hagi caigut un calamar al cap.

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Estilisme a part, és natural que un catedràtic d’economia no adverteixi el que té davant dels nassos, és gent que passa tot el dia amb números i xifres, tres per cinc quinze, en porto una, i mentrestant el pots enganyar amb el que et plagui, obligar-lo a fer el ridícul sideral sense que se n’adoni. -Mas-Colell, hauries de sortir a denunciar que Espanya ens roba 16.000 milions cada any i que la republiqueta és aquí, a tocar. -Mmm... sí, per descomptat, ara mateix, quatre per cinc vint, en porto dos... Deu ser que amb els anys el bon home s’ha adonat que amb el procés ha guanyat diners tothom excepte ell, que estava despistat amb els seus números. Aquí, qui no s’ha augmentat a si mateix el sou, ha col·locat un familiar en un bon càrrec o disposa d’una caixa de resistència per al seu gaudi privat, i, mentrestant, el bo de Mas-Colell repassa la comptabilitat dels altres, sempre la dels altres, que va creixent en tant que la seva queda igual. Això deu emprenyar, no és estrany que ara denunciï que tot era mentida. Dos i dos són quatre.