Tribuna

Reconstrucció republicana

Hem de sortir del dia a dia i planificar els canvis necessaris a 10 i 20 anys vista per aconseguir una nova Catalunya millor

Es llegeix en minuts

La immunitat de grup està cada dia més a prop. Si es manté el ritme de vacunacions i no s’interromp l’arribada d’estocs, aquest estiu podria ser l’inici del final d’una pandèmia que ha fet estralls i que ha posat en escac el conjunt de la nostra societat. En la mesura que anem recuperant la normalitat haurem de concentrar el gruix de la nostra atenció i energia en el paisatge resultant post-covid i en les seves conseqüències econòmiques i socials, que tots advertim que no són menors. D’aquí la necessitat imperiosa de posar fil a l’agulla per tenir un Govern sorgit de les urnes i que, a hores d’ara, inexplicablement, continua pendent d’una tediosa negociació que es van apressar a encarrilar dos dels actors polítics -per garantir una majoria d’investidura- a l’espera que un tercer es decideixi a fer el pas.Els reptes del nou Govern són immensos. Ho han estat sempre en un país com el nostre, amb les limitacions derivades del sostre competencial i d’un Estat que no respon a les demandes ni a la necessitat de la societat i economia catalanes.

Hi ha dues palanques principals per a la recuperació del país. La primera, la recuperació de la confiança derivada de la millora de la situació sanitària, que permetrà reprendre l’activitat de molts sectors i, sobretot, la interacció i col·laboració renovada entre persones, entre empreses i/o institucions. La segona, els fons europeus de recuperació, que suposen una injecció d’ajudes sense precedents: representa l’equivalent a gairebé quatre cops el que fou l’històric Pla Marshall del 1948. L’estat espanyol rebrà 140.000 milions d'euros en els propers cinc anys. D’aquests, Catalunya en podria acabar rebent una inversió de prop de 30.000 milions d'euros.

 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Els fons europeus, com indica la CE, han de servir per fer una doble transformació de l’economia catalana: digital i ecològica. Catalunya ha d’accentuar una clara mirada social que vetlli perquè la transformació i modernització de l’economia no deixi desemparats els col·lectius de treballadors i treballadores, joves o sèniors que poden tenir dificultats per adaptar-se als canvis que vindran. No podem admetre l'actual taxa d’atur dels joves, ni oblidar la gent gran i unes pensions en entredit. Els col·lectius més vulnerables han de ser objecte d’especial atenció i protecció.

Hem de planificar els canvis pensant a 10 i a 20 anys vista. Sortir del dia a dia per pensar en demà passat. Els grans canvis de fons requereixen pensar a llarg termini per començar a posar les primeres pedres, avui, d’una nova Catalunya millor perquè sigui una realitat demà.

El Govern català ha estat molt actiu en ajudes econòmiques per als sectors més afectats. Catalunya és el territori que dona més ajuts -tant en valor absolut com en relació amb la població-, 231euros per habitant, un 80% superior a les xifres dels que que se situen en segon i tercer lloc. Catalunya també és qui dona més ajuts a autònoms, pimes i sectors econòmics, en total 187€ eurosper habitant (un import molt superior al de Navarra, situada en segona posició, amb 120,20 euros). Però cal advertir que aquests ajuts han estat clarament insuficients per als sectors més afectats per les restriccions imposades a l’activitat econòmica, com ara la restauració. Tothora que és imprescindible que el Govern espanyol tingui un actitud més activa i determinada a l’hora de socórrer aquelles pimes que han vist minvar els seus ingressos dràsticament.

 

També per aquest motiu hem d’estar especialment amatents perquè no es produeixi una recuperació asimètrica, en què alguns sectors, en lloc de recuperar-se, aprofundeixin en la seva crisi.

Aquest país té prou audàcia i vitalitat per sortir-se’n i superar aquesta crisi assentant les bases per a una economia forta i moderna que sigui el pilar que sostingui l’Estat del benestar. Però, alhora, és necessari continuar exigint la implicació de l’Administració central i la gestió integral dels recursos que genera Catalunya, que secularment són drenats per l’estat central i que mai retornen, ni tan sols en forma d’inversions. Precisament ara, més que mai, és imprescindible revertir aquesta tendència que empobreix el país i que llasta la recuperació econòmica i la cohesió social.

 

Notícies relacionades

Però en allò que és competència nostra ho hem de saber fer bé, fixar prioritats i optimitzar tots els recursos. Determinar allò realment important i, sobretot, ser conseqüents a l’hora d’executar els recursos. També implica recuperar la col·laboració entre l’Administració i la resta d’actors econòmics i socials. Els estats que millor se’n surten són aquells que saben compartir riscos i beneficis entre tots els que tenen un paper davant dels reptes col·lectius.

I, alhora, és necessari agilitzar i modernitzar l’Administració a l’hora de decidir, autoritzar i executar projectes i modificar alguns dels processos actuals, lents i farragosos. Tenim una oportunitat única per demostrar que estem a l’altura de les circumstàncies per ajudar a aixecar el país i la seva gent. Ens ho mereixem.