Petons cancel·lats: De la Covid a Disney i ‘Ombra i os’

1. Tornen els petons

Per als petoners, les restriccions de la Covid han suposat una creu extra en els patiments arrossegats per neutralitzar els efectes de la pandèmia. Des del primer dia que es va imposar l’ús de la mascareta, la portessis més ben posada o no, les boques van desaparèixer, per només treure el cap entre els fumadors i a les hores dels àpats. També es podien veure les boques per Zoom, amb una distància no ja profilàctica, sinó de plasma. Tornarem a lluir somriures i a fer petons, d'aquí molt poc temps, tot i que la nova normalitat ens deixarà durant un llarg temps l’estranyesa del contacte i el temor de traspassar línies invisibles que ja no existeixen. Perdrem el petó de salutació cordial, i estrenyerem mans. Un retrocés cultural en defensa de l’espècie.

2. El petó de la Blancaneu

De petons i retrocessos culturals també va l’última polèmica de la cultura de la cancel·lació, cada vegada més temible. El parc de Disneyland va reobrir aquesta setmana després de 400 dies de tancament per les restriccions de la Covid, i entre les novetats que presenta hi ha un xou relacionat amb la Blancaneu, el cèlebre conte del 1937. Nova il·luminació i una posada en escena espectacular l’acompanyen, però el petó final del príncep a una Blancaneu adormida ha desfermat la ira de crítics que reclamen una adaptació al gust dels nous temps.

El parc ha sigut acusat de no ajustar-se als aires del «consentiment sexual», el de l’aprovació expressa a un acte íntim. «Això no és amor veritable», van assenyalar des del San Francisco Gate. Fer un petó a una dona que no pot opinar perquè no està conscient i perd així el dret a rebutjar-lo no està bé, segons aquests paladins de la cultura de la cancel·lació. Que l’escena s’integrés en l’imaginari Disney fa seixanta anys no sembla afectar els extremistes del moviment que purga sense límits l’herència cultural que ens ha fet com som. El parc d’atraccions encara no s’hi ha pronunciat, però aquesta és l’última polèmica en què es veu immers: abans ja va haver de canviar altres espectacles pel tractament de la diversitat racial. ¿Es despertarà la Blancaneu abans del petó?

3. El general Kirigan al rescat

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

Una cosa és el passat més o menys ofensiu, i la seva interpretació i lectura en els nostres temps. Els valors es renoven i milloren, però la mirada enrere ha de mantenir prou distància per posar al seu lloc on érem, què crèiem, que hem de corregir en l’ara. El consentiment sexual explícit i necessari té un oceà cultural en el present on visualitzar-se. I és clar que hi ha marge per a la correcció i la rectificació. La recent adaptació del ‘best-seller’ de narrativa fantàstica juvenil ‘Ombra i os’ porta a la petita pantalla una escena sexual en què s’ha canviat la versió original del llibre de Leigh Bardugo perquè el personatge del general Kirigan pregunti a la protagonista si n’«està segura» abans de seguir amb la seva tòrrida escena. Va ser l’actor que l’interpreta, Ben Barnes, que va instar aquesta modificació en el text, incòmode pel missatge que podia transmetre si no s’explicitava el consentiment, podia ser una situació de prevalença en tota regla. Així, sí.

Que tornin els petons, però els justos.