Editorial

Seguir alerta després de l’estat d’alarma

Cal recordar que som immersos encara en plena pandèmia i que continuen vigents, amb l’aval judicial, moltes restriccions

2
Es llegeix en minuts
Seguir alerta després de l’estat d’alarma

La nit d’aquest dissabte viurem una situació inaudita, instal·lats en l’anomalia d’haver de complir el toc de queda des de les 22 h fins que sonin les campanades de les 24 h, que anunciaran el final de l’estat d’alarma i, per tant, a Catalunya, la lliure circulació de persones sense les restriccions que han durat sis mesos. A aquesta mesura, que no és igual en totes les comunitats autònomes, amb regulacions diverses i sotmeses a decisions judicials dispars, s’afegirà l’allargament de l’horari de tancament dels bars i restaurants, fins a les 23 h, i també el d’esdeveniments culturals i de les botigues.

Després de tant temps, amb la caiguda de l’estat d’alarma és molt probable, tal com es palpa a l’ambient, que es visqui una espècie d’eufòria col·lectiva que no hauria d’acabar recordant a les aglomeracions festives de la revetlla de Sant Joan o de la Nit de Cap d’Any. Això volen evitar els responsables policials, que han presentat un dispositiu similar al que es dona en aquestes celebracions per controlar els hipotètics excessos que poden passar en aquest primer pas important de la desescalada actual.

Les dades que tenim actualment ens fan ser optimistes. Ja s’ha vacunat, almenys amb una dosi, una quarta part de la població, i els índexs més importants continuen amb una tendència a la baixa, començant pel número d’hospitalitzats i continuant amb la RT (inferior a 1), la incidència acumulada o la positivitat, que està a punt de baixar dels nivells màxims aconsellats per l’OMS. Amb aquestes xifres, entra dins de la normalitat que es visqui una notable distensió. 

Cal recordar, però, que estem immersos encara en plena pandèmia, molt lluny d’aconseguir reprendre la normalitat i que segueixen vigents, amb l’aval judicial, mesures com la limitació del nombre de persones que poden coincidir en les reunions o trobades entre familiars i amics (sis a Catalunya) i les normes sobre l’ús de la mascareta.  

La flexibilització és una injecció d’oxigen evident per a la restauració i també un indici de llum al final del túnel per a la ciutadania, però és convenient advertir dels perills d’una relaxació que podria ser il·lusòria si no se segueixen els preceptes bàsics de prevenció: la distància social, la higiene i la mascareta protectora. Es tracta de ser responsables dels nostres propis actes, conscients que encara queda camí per recórrer. Encara som lluny de la immunització de grup i la pandèmia continua sent una realitat dramàtica. Si deixem d’estar alerta, com va succeir l’estiu passat, i des d’un punt de partida en alguns casos, no en tots, pitjor, correm el risc d’haver de tornar a fer passos enrere.  n