APUNT

El que diguin les estrelles

Es llegeix en minuts
El que diguin les estrelles

Hi va haver una escena en el City-PSG que ha sigut merescudament ressaltada. Tres defenses de l’equip de Manchester abraçant-se de forma vehement després de bloquejar un llançament de Neymar. Una celebració carregada d’adrenalina similar a un gol. Mossegaven a consciència. 

El City de Pep Guardiola, referent de com sortir i atacar, ha arribat més lluny que mai amb una fortalesa defensiva aclaparadora. Només ha permès quatre gols en contra en tota la Champions. Una dada formidable i reveladora. 

La capacitat motivacional de Guardiola i els seus recursos tàctics han elevat el City mentre l’ha dotat de mil cares. Coneix desenes de maneres de jugar i guanyar, com l’escaquista que domina tota mena de variants. 

Ahir va ser un dia d’elogis unànimes per ell, resultadista i desmemoriada com és sovint la crítica futbolística. Com si no portés ja 30 títols; com si la seva presència i influència no hagués transformat el futbol anglès. 

Només cal desplaçar-se a un camp de la Championship o la League One per veure equips de pa sucat amb oli atrevint-se a treure la pilota des de darrere, al peu, després de dècades de punxots a la recerca del rebuig òptim. 

Els detalls

La Champions, una competició plena d’equips construïts amb molts diners, no només el City, és capritxosa com una filla de Park Avenue o Beverly Hills. «Hi ha alguna cosa en les estrelles», va dir un Guardiola al referir-se a la sort que sovint reclama el torneig. 

Notícies relacionades

S’ha recordat moltes vegades que han passat 10 anys des de la seva última final. A diferència del Barça, els seus equips mai han sortit atropellats. De fet, les estrelles el van mirar malament en eliminacions sorprenents. Li va anar d’un penal fallat, d’un gol anul·lat al mil·límetre, d’un error a un pam de porteria... De detalls que ho alteren tot. 

Li va poder passar ahir al Chelsea. Una pilota que va rebotar al travesser va caure al costat del davanter al primer gol, però va tardar una eternitat a rematar un Madrid al que va aixafar del principi a final, i més d’un va témer el pitjor. Aquesta vegada les estrelles de la Champions van ser justes. Recordem que no sempre és així.