Pros i contres
L’iceberg de les violències escolars
El professorat està indefens davant situacions extremes i quotidianes agressivitats de baixa intensitat
És, probablement, un dels episodis més opacs de la nostra realitat. Només en parlem quan una agressió es converteix en notícia de portada, com va passar fa uns dies a Vidreres quan un noi de 15 anys va agredir la seva professora amb un ganivet i li va provocar greus ferides al coll. Aquest grau de violència és, per descomptat, excepcional, però és la punta d’un iceberg (que viu, es desplaça i s’engrandeix) en molts centres educatius del país. No existeix una maldat innata, això no, però les escoles i els instituts, que són un espai de socialització i una possibilitat de redempció per a molts alumnes, també es converteixen en l’escenari on es desenvolupen conductes que neixen de la pobresa i la desesperació, de la falta de futur i de la vivència d’un present desolador.
Entretots
Això és així, i el professorat ho pateix en primera persona: mira de comprendre el neguit de l’alumne (i actua, molt sovint, més enllà de l’estricta responsabilitat pedagògica) i està indefens davant de situacions extremes i quotidianes agressivitats de baixa intensitat. Ens omplim la boca parlant de l’educació com un tresor. Ens oblidem, massa sovint, dels que baixen a la mina cada dia per picar la pedra on s’amaga.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
