Subjectar o no subjectar

Alliberem el mugró

Mentre duri el teletreball, les reunions virtuals i la vida de portes endins, les dones de tot el planeta hem decidit deslliurar-nos del sostenidor

3
Es llegeix en minuts
Alliberem el mugró

La moda no és aliena als envits de la història. De la mateixa manera que la Primera Guerra Mundial va ferir de mort la cotilla, sembla que el confinament ha desterrat el sostenidor al calaix més amagat de l’armari. Almenys mentre duri el teletreball, les reunions virtuals i la vida de portes endin, les dones de tot el planeta hem decidit deslliurar-nos del sostenidor. Quin alleujament o quina sorpresa, segons qui parli. El diari anglès ‘The Guardian’ ha publicat els testimonis de diverses dones sobre la seva manera de veure no només la peça sinó el seu propi cos després dels mesos de tancament pandèmic. El resumeix el comentari d’una de les entrevistades: «Vaig pensar que si el confinament durava molt m’arribarien les tetes a la cintura, però una vegada que he vist que la gravetat no les ha afectat gaire, pot ser que no em posi un sostenidor mai més».

El món es divideix ara en les que estimen el sostenidor i les que l’odien. Els homes opinen, gairebé sempre massa, però és clar que és un assumpte nostre, de les dones. Posar-nos-el o no, amb els seus coms i els seus quans. Treure’ns-el d’una manera visible, estentòria, gairebé revolucionària, o defensar la naturalitat de viure sense subjeccions. Continuen existint dones a la caça del sostenidor perfecte, l’ideal, el que embelleix però no molesta, si és que una cosa així existeix. Però la majoria de nosaltres ha canviat els seus gustos. Les que abans no es treien mai el sostenidor amb cèrcols, ara només utilitzen sostenidors esportius, ‘bralettes’ (l’última moda de l’última moda) o ‘sleep-bra’ (és a dir, sostenidors de dormir, una cosa que per a mi encara és una incògnita). El sostenidor com a malson, com a enemic, com a antigalla. O com a exaltació de la feminitat, com a afirmació, com a alleujament. Hi ha opinions per a tots els gustos. I totes es conjuguen amb la paraula ‘llibertat’, que últimament serveix per a tot.

Tendències i militàncies

També hi ha tendències i militàncies. Hi és el moviment Braless (sense sostenidor), que és molt més que una moda passatgera. Fins i tot existeix un dia internacional sense sostenidor: The Braless Day. Se celebra el 13 d’octubre i pretén servir d’excusa perquè dones de tot el món s’atreveixin a sortir de casa sense sostenidor. Acabo de mirar l’agenda: cau en dimecres. Per a qui teletreballi serà fàcil complir-ho. Perquè això també és tendència: ara les dones només ens posem el sostenidor per sortir. De portes endins regna la teta sense jous i el mugró lliure.

Després hi ha el moviment d’alliberament del mugró. Totes aquestes coses sempre sonen millor en anglès, així que: Freed the Nipple. Es tracta de treure’s el sostenidor, posar-se roba transparent i lluir mugrons amb molt orgull. La model nord-americana Kendall Jenner, una abanderada de la causa, ho explica a les xarxes: «És guai, és sexi, jo em sento genial amb les meves tetes i, a més, què importa». Exacte, Kendall, estimada, si jo tingués la teva edat i les teves tetes, no em taparia mai. En l’únic que discrepo és que sí que importa. Importa perquè la teva causa té cares molt serioses. Per exemple, en aquells països on les dones podem ser detingudes per mostrar el tors despullat (fins i tot a la platja) o en aquells d’altres on ensenyar les tetes continua sent considerat una provocació i, més encara, una ofensa seriosa. No són pocs.

Estats d’ànim

Notícies relacionades

I com tota cara té la seva creu, a l’altra banda d’aquesta balança hi ha les defensores del sostenidor, fins i tot del cuirassat. També aquí la varietat és gran. Està de moda la roba interior de les nostres àvies. Tornen peces desterrades fa temps, com la combinació. S’estila el sostenidor a la vista, pensat per ser lluït. Hi ha qui afirma que portar un bon sostenidor millora instantàniament l’estat d’ànim de qui el vesteix. I els que aporten una visió mèdica i proclamen que la peça evita la flacciditat del pit i molts mals d’esquena.

En conclusió: no hi ha conclusió possible. Cada dona és lliure per escollir i cada parell de tetes té les seves necessitats (i també les seves possibilitats). Amagades, a la vista, premudes, juntes, alliberades o remarcades pel millor dels sostenidors ‘push-up’, que cada dona del planeta mediti un moment i decideixi. Tot i que, per desgràcia, estem lluny d’això. La pandèmia afecta tothom, sí. Però les seves conseqüències varien molt d’un lloc a l’altre.

Temes:

Dones