Madrid i les seves conseqüències

 

És evident que els resultats de les eleccions del 4 de maig tindran repercussió en la política espanyola: Alguns líders quedaran reforçats i altres debilitats i un partit, Ciutadans, es juga la seva pròpia supervivència. Però cal anar molt amb compte amb la temptació d’extrapolar a la resta d’Espanya l’escrutini madrileny, perquè a la Comunitat de Madrid sempre guanya la dreta, des de fa 26 anys, des d’abans del ‘tamayazo’ del 2003 i des d’immediatament després, mentre que a les eleccions generals van canviant els governs. N’hi ha prou amb mirar la llista dels successius inquilins de la Moncloa.

Casado en risc

De fet, als comicis d’aquest dimarts corre més risc el líder del PP, Pablo Casado, que el president del Govern, Pedro Sánchez, tot i que aquest últim hagi sigut l’escollit com el rival a batre per la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, convençuda que la seva fortuna electoral descansa en aglutinar entorn de la seva candidatura el vot de tota la dreta anti-Sánchez, que a Madrid és molt nombrós. El terrible és que el cap de l’Executiu va entrar al seu joc, engrandint la candidata del PP i col·locant-se a la seva altura, potser perquè va pensar que això danyaria Casado. En els últims dies va rectificar, perquè si el PSOE no obté un bon resultat, el fracàs l’hi atribuiran a ell, especialment des dels mitjans de la dreta, i en part amb raó.

 A Casado un triomf d’Ayuso li pot produir una eufòria momentània. Diu, de fet, que aquest serà el punt d’inflexió que farà que el tractin amb molts miraments a la Moncloa. Però la realitat és que si la presidenta madrilenya forma govern amb Vox, arruïna el pretès discurs moderat del líder popular i el lliga inevitablement la ultradreta. A més que haurà nascut una estrella que podria disputar-li el seu fràgil lideratge al PP. Però si l’aposta d’Ayuso fracassa perquè, per alguna casualitat del destí, l’esquerra guanya, el daltabaix serà compartit. Ayuso haurà doblat la seva representació a l’Assemblea de Madrid gràcies, entre altres coses, a absorbir els 26 diputats que tenia Cs, però el PP haurà perdut el poder a la seva plaça més preuada i això els debilitarà als dos, també a Casado.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

 Els resultats afectaran igualment Unides Podem, però Pablo Iglesias va tenir la lucidesa de traspassar-li el lideratge del partit a la vicepresidenta tercera, Yolanda Díez, quan va decidir deixar el Govern per presentar-se a les eleccions de Madrid. De manera que un mal resultat (que Més Madrid, el partit d’Íñigo Errejón, el dobli en escons, per exemple) no tindrà conseqüències més enllà de les que l’afectin a ell personalment. I ja seran importants. Més Madrid, amb Mónica García, una candidata temperada que va liderar l’oposició a Ayuso, apunta alt.

 Ara, l’esquerra creua els dits perquè l’electorat progressista es mobilitzi i doni la volta a les enquestes, mentre la dreta s’hi mira bé, perquè els sondejos encertin. Perquè els estudis demoscòpics donen avantatge a Ayuso, que podria continuar governant en aliança amb Vox, tot i que amb una majoria ajustada. La diferència de vots entre dreta i esquerra a Madrid no sol ser mai molt voluminosa. El 2019, per exemple, l’esquerra va vorejar la victòria. El PSOE va ser la força més votada amb 37 escons —això no es repetirà aquest dimarts— i la suma amb Més Madrid (20) i Podem (7) els va deixar a un sol escó de la majoria absoluta. Si Ciutadans no hagués posat els seus 26 diputats al servei del PP, Ángel Gabilondo hauria sigut president. Ara, Ayuso s’ha reforçat, Cs pot desaparèixer i l’esquerra sembla continuar fregant el travesser.