La Superlliga i els riscos per al futbol

Probablement, sense ser conscients de les conseqüències d’aquesta transformació, les federacions van obrir una capsa de Pandora quan van començar a prevaler els seus interessos econòmics per sobre dels purament esportius. Confiats, potser, en la seva posició de domini monopolístic de les competicions i del mercat econòmic que aquestes generaven, van desatendre un risc d’aquesta transformació: l’atracció que llavors podrien suposar les competicions futbolístiques a altres agents del mercat, amb més experiència en aquests combats. Si es tracta de negoci, aquí estem nosaltres. Això és el que devien pensar els promotors ‘ocults’ de la Superlliga, això és, els que van aportar els 70.000 milions amb què es finançarà la nova competició.

¿Qui perdrà amb aquest desafiament? Al marge les federacions nacionals i internacionals, com a eixos vertebradors de l’esport i del futbol en particular, també els jugadors –que s’exposen a sancions o no jugar amb les seves seleccions nacionals– i els clubs mitjans que possiblement vegin minvada la qualitat de les lligues nacionals.

¿Quina serà la dimensió del dany? S’haurà d’esperar a veure els esdeveniments. Sembla inevitable que les competicions que organitza la UEFA, en especial, la Champions League, siguin les principals perjudicades ja que sembla difícil la coexistència amb la Superlliga. Les lligues nacionals s’aventuren com les altres afectades, llevat que passi com en l’Eurolliga de bàsquet, on han pogut trobar –no sense dificultats– un espai de convivència.

Però, ¿és inevitable l’aparició de la Superlliga? El més probable és que la disputa jurídica s’acabi decidint davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. S’haurà de ponderar entre els principis de lliure competència entre ‘empreses’ i els valors de l’esport europeu, aquells sobre els quals s’assenten les competicions futbolístiques i les vambes en general, i que el diferencien de l’esport nord-americà. Entre aquests valors destaquen la preservació de l’equilibri competitiu entre clubs, l’estructura piramidal de les competicions des de la base a l’elit i els mecanismes de solidaritat entre els diferents nivells competitius, això és, la resta de clubs de categories inferiors.

Notícies relacionades

El Sant Jordi més internacional

La moral de l’obra

Els precedents del cas Bosman i del cas ISU auguren una decisió favorable a la Superlliga. En particular i donada la similitud, tindrà especial pes la decisió en el cas ISU que enfrontava la federació internacional de patinatge (ISU) amb esportistes que havien sigut convocats a participar en competicions organitzades per ‘entitats’ que no eren les federacions. El més probable és que el tribunal es decanti per acceptar l’existència d’un altre ‘regulador’ en el mercat de competicions futbolístiques, això és, la Superlliga. I si això és així, també serà un perdedor en aquest desafiament el futbol, tal com l’hem conegut fins ara, ja que serà menys esport, i més negoci i espectacle, com passa en el model nord-americà.