Pros i contres
’On the road’
Un home anava al seu cotxe amb un cadàver momificat, pel que sembla el del seu amant amb qui va emprendre un viatge de comiat
En un excés de confiança en la versemblança del que descrivia, fa molts anys vaig escriure un conte en què el protagonista rebia envasos de llet que el repartidor deixava a l’entrada del seu apartament. Un crític em va dir que allò era impensable i que només passava a les pel·lícules americanes. I el cert és que en aquella època, hi havia una empresa que repartia llet a domicili, com a les pel·lícules americanes.
Ara, un home ha circulat durant 30 quilòmetres en sentit contrari per l’autopista i després ha esquivat la policia per carreteres comarcals i, quan l’han agafat, a Jafre, han descobert que l’acompanyava un cadàver gairebé momificat. Era el del seu amant, amb qui l’home sembla que va emprendre un viatge de comiat. ¿Quan es va morir? ¿Com va poder el conductor resistir la fetor del cos en descomposició? ¿On dormia? ¿On menjava? ¿Quin tipus d’amor apassionat el va empènyer a circular durant setmanes sense rumb? És evident que aquí hi ha una novel·la ‘on the road’ intensa i emotiva, potser gòtica, potser romàntica. Me’n demano els drets. I quan un crític em parli de versemblança, li ensenyaré el retall del diari i l’atestat de la policia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
