Eleccions a l’Amèrica Llatina
L’avenç populista
La deriva llatinoamericana alarma: Veneçuela, el Brasil, Mèxic, Bolívia, l’Argentina... Poc importa que el populisme pugui ser d’esquerra o de dretes, el cert és que avança i les eleccions a l’Equador i el Perú, aquest cap de setmana, confirmen noves escales en un mapa en què els governs naufraguen i les democràcies s’ofeguen.
A l’Equador amb el líder Rafael Correa a l’exili per corrupció, els seus seguidors poden recuperar el palau presidencial; al Perú – amb les urnes encara obertes– sabem que una majoria dels votants no volen cap dels candidats. Als dos països la polarització és el cultiu en què progressen populismes de diferent signe. Al Perú, és encara mes sagnant. Aquest país no competeix a la lliga de les potències regionals, però el puzle a resoldre després de les primàries reuneix tots els dubtes que fan del continent llatinoamericà un espai a la deriva. Hem d’esperar una segona volta al juny, però la primera ja indica populismes en construcció: respostes fàcils a problemes complexos, amb molta emoció i molt poc contingut.
Notícies relacionades
La dinàmica populista contagia a la velocitat del virus. Amb Bolsonaro al Brasil i Maduro a Veneçuela, és impossible creure que Lima o Quito acabin sent capitals de la deriva totalitària americana, però els símptomes del descontentament indiquen que alguna cosa no funciona a l’altra banda de l’oceà, quan l’absència de líders i partits deixa que es colin tota mena d’oportunismes. És un símptoma que la Covid només ha vingut a agreujar. El Perú, com una bona part dels seus veïns, és un d’aquests països de renda mitjana abandonats en la resposta internacional a la crisi. Sols davant la pandèmia, ningú acudirà en la seva ajuda per procurar vacunes o tractaments. Tampoc els seus dirigents, la majoria implicats en trames de corrupció. No és estrany que els ciutadans acabin donat l’esquena al sistema, i que resultin governs sense prou legitimitat, que només fan encara més inestable una regió del món a la deriva.
