De què va la vida

Sé que em faig gran perquè ja no m’interessa com acaben les històries. Les sèries, les pel·lícules, les novel·les... més que en el final, em fixo en el camí que hi porta, els com, els per què. Potser perquè he après que a la vida tot acaba més o menys igual, si dura prou, a mi m’interessa la vida en si mateixa. La petita, la que no acabem de saber de què va. Vull que me’n parlin.

¿De què va la vida? D’estimar, segur. De deixar que t’estimin, també. D’aprendre que res és mai com et vas imaginar. Que per molt que tinguis sempre hi haurà una cosa que no arribaràs mai a tenir. Que sempre t’avorriràs de tot i que viure consisteix, en part, a lluitar contra l’avorriment. Que els altres sempre semblen més feliços, però en realitat no ho són. Que el que no necessites és de fet el més necessari. I que les persones són l’únic patrimoni que tenim.

Per tot això que he dit, ja fa temps que llegeixo Eva Piquer. La segueixo a ‘Catorze’, el magazín cultural que ella mateixa va fundar. M’agraden els seus textos perquè parlen de viure. De les partícules petites en què es descompon l’existència: rajos de sol, aigua de mar, soles de sabata, quaderns plens de paraules, algun viatge (pocs, perquè l’Eva no és gaire nòmada, potser perquè sap que hi ha pocs viatges autèntics) i estones compartides amb persones especials (que també són poques). 

Notícies relacionades

¿Què ofereix Salvador Illa?

A reflexionar... si podem

Sempre que llegeixo l’Eva penso que en sap més que jo, de la vida. Crec que per això m’agrada llegir-la. N’aprenc. És com llegir un llibre d’instruccions. Un d’aquests amb poca lletra, però molt condensada, on no pots saltar-te res.

L’últim llibre d’Eva Piquer es titula ‘Com abans de tot’. Recopila els seus textos al costat dels dibuixos de l’artista plàstica Eva Armisén: ingenus, vitalistes, acolorits, profunds; un contrapunt perfecte. Les il·lustracions no només aconsegueixen que el llibre sigui preciós. També fan el lector més reflexiu, més observador. I potser observar és l’únic argument de l’obra. Però no ens posem exquisits, que no és el lloc ni queda espai.