Pros i contres

Ho diu tot

L’objectiu sí que està clar. Consisteix a evitar que la presència del feixisme embruti la societat sense caure a la trampa de cedir-los un victimisme que els pugui servir de bandera

1
Es llegeix en minuts
Ho diu tot

¿Què fer amb l’extrema dreta? ¿Ignorar que existeix? ¿Aixecar-se de la cadira i anar-se’n de la sala per testimoniar que no volem sentir els arguments vomitius? ¿Evitar el vòmit, doncs, i deixar que puguin dir mentides amb impunitat? ¿Plantar cara al seu discurs des de la dignitat política que significa ensenyar el cartell de Pere Català, el de l’espardenya que trepitja una creu gammada que ja està clivellada per l’empremta de l’humil calçat? ¿Rebatre civilitzadament, des de la seu parlamentària, les proclames reaccionàries i atorgar-los així una sobreexposició buscada amb delit? És difícil escatir la millor estratègia, tot i que l’objectiu sí que és clar. Consisteix a evitar que la presència del feixisme embruti la societat sense caure en el parany de cedir-los un victimisme que els pugui servir de bandera. Ignacio Garriga no sabia d’on sortia i com es va crear el cartell de Pere Català. Nosaltres, sí. Ho va dir Laura Borràs: “És una simbologia de la confrontació de l’humanisme contra el feixisme”. Ho havia explicat fa uns anys el seu fill, el magnífic fotògraf Francesc Català-Roca: “El pare el va concebre sense lletres, només amb una imatge. I ho diu tot”.

Temes:

Extrema dreta