El repte de la recuperació a la UE

La crisi econòmica del coronavirus exposa la Unió Europea (UE) al risc de quedar definitivament endarrerida respecte als Estats Units i la Xina. Després del suïcidi econòmic col·lectiu que va suposar la dècada de política d’austeritat pel seu fre al creixement i les inversions, ara el menor volum d’ajudes i del pla de rellançament europeu en comparació amb els plans dels Estats Units i de la Xina accentuaran el desavantatge de la UE.

Les noves previsions de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i del Fons Monetari Internacional (FMI) anticipen un fort creixement aquest any per als EUA (6,5%) i per a la Xina (7,8%), mentre que el creixement de l’eurozona serà molt més modest (3,9%) i la UE no recuperarà el seu nivell econòmic previ a la pandèmia fins a molt avançat el 2022. La persistència de les restriccions per la lenta vacunació a la UE i el menor nivell d’ajuda pública frenen la recuperació europea, assenyalen l’OCDE i l’FMI. I la decisió del Tribunal Constitucional alemany de suspendre la ratificació del mecanisme de finançament del fons de recuperació de la UE amb deute europeu afegeix encara més incertesa al futur econòmic europeu.

L’economia de la UE va tenir una caiguda rècord del 6,3% el 2020, segons la Comissió Europea. Per contra, als Estats Units la contracció del producte interior brut (PIB) es va limitar al 3,5%, gairebé la meitat que a la UE, mentre que la Xina va aconseguir recuperar el seu nivell de PIB previ a la pandèmia en el tercer trimestre i obtenir un creixement anual del 2,3% l’any passat.

Xifra enganyosa

Els massius plans d’ajuda nord-americans, amb un èmfasi especial en les ajudes directes als ciutadans i les petites empreses, han contribuït decisivament que l’impacte econòmic de la pandèmia hagi sigut molt menor als EUA que a la UE. Els Estats Units han adoptat tres grans plans de salvament –2,3 bilions de dòlars, 900.000 milions i 1,9 bilions– a més de 700.000 milions addicionals en programes especials. Globalment, equival a uns 5 bilions d’euros. La Comissió Europea assegura que la UE i els Vint-i-set han mobilitzat 3,7 bilions d’euros per esmorteir la pandèmia. Però aquesta xifra resulta enganyosa, ja que està formada principalment per préstecs i garanties financeres. Les ajudes directes europees, en comparació amb les nord-americanes, han sigut molt limitades, canalitzades majoritàriament a través del subsidi d’atur i els expedients de suspensió temporal d’ocupació. Els recolzaments puntuals a autònoms i a empreses han variat molt en funció dels països. Funcas assenyala en una anàlisi d’aquesta setmana que les ajudes directes a empreses desemborsades fins ara ascendeixen a 50.000 milions a Alemanya, a 20.400 milions a França, a 11.000 milions a Itàlia i a 7.000 milions a Espanya.

Els Estats Units també són molt més ambiciosos que la UE en el rellançament econòmic. El president Joe Biden acaba d’anunciar el seu pla d’infraestructures de 2,25 bilions de dòlars (1,9 bilions d’euros), que completarà en les pròximes setmanes amb uns altres 2 bilions de dòlars del Pla Famílies Nord-Americanes, centrament en inversions en sanitat i educació.

Davant aquestes magnituds, l’impacte econòmic del fons de recuperació europeu de 750.000 milions sembla més aviat limitat, sobretot quan el seu mateix finançament està suspès pel Tribunal Constitucional alemany i encara falta per decidir quins projectes es desenvoluparan i sota quines condicions.

Esforç financer

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La Xina, per la seva banda, està decidida a ser el líder tecnològic mundial i està disposada a posar els mitjans financers i tècnics necessaris per aconseguir-ho. La inversió en investigació i desenvolupament xinesa va arribar el 2020 a la xifra rècord de 321.000 milions d’euros, equivalents al 2,4% del seu PIB. En un sol any la Xina va gastar més del triple que el pressupost global de set anys del nou programa marc d’investigació de la UE New Horizon (95.500 milions). El president, Xi Jinping, va anunciar a principis de març que la Xina incrementarà en més del 7% la seva despesa anual en investigació i desenvolupament durant el pròxim quinquenni, focalitzant-la en les tecnologies punta.

La UE, com que no sembla disposada a emular a nivell comunitari i nacional l’esforç financer xinès i nord-americà, s’exposa a perdre la cursa econòmica i tecnològica. El prestigiós economista Jean Pisani-Ferry assenyala que seria funest que la UE continués amb la seva tradicional moderació en política econòmica i no seguís l’exemple nord-americà.