Ciència

Sabó i salut

El sabó és una humil substància que té el poder d’afectar la nostra esperança de vida

3
Es llegeix en minuts
Sabó i salut

La probabilitat de morir abans dels cinc anys d’un nen nascut al Txad és 26 vegades superior a la d’un nascut a Espanya. Totes les causes d’aquesta enorme diferència estan relacionades amb la ciència i moltes d’elles amb la química, com el desenvolupament de vacunes, antibiòtics, adobs o productes de potabilització d’aigua. També té un paper protagonista una humil substància: el sabó. Continuant amb el Txad, la mortalitat d’adults i nens per falta de productes d’higiene, consum d’aigua no potable o deficiències de clavegueram és de 102 per cada 100.000 habitants, mentre que a Espanya és de 0,2 per cada 100.000, és a dir, que els espanyols som 500 vegades més afortunats que els habitants del Txad.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

¿Per què són tan importants els sabons? ¿Com pot afectar la nostra esperança de vida el fet que la nostra roba o el nostre cos tinguin taques? Les taques queden malament estèticament i en alguns casos poden fer mala olor, però al rentar-nos, no només ens traiem la brutícia.

Una estructura especial

El sabó s’ha preparat des de fa mil·lennis fent reaccionar àcids grassos presents en olis i greixos amb una base com hidròxid sòdic. Quan jo era petita la meva àvia el preparava afegint sosa càustica a l’oli de cuina utilitzat. Mitjançant la reacció de saponificació es formava una pasta blanca que, al refredar-se, es transformava en un sòlid que es tallava amb una mena d’espàtula gran per formar gruixuts trossos de sabó blanc que utilitzàvem per rentar la roba o rentar-nos nosaltres. Tot i que llavors no ho sabíem, la utilitat del sabó es deu al seu caràcter de surfactant, és a dir, que disminueix la tensió superficial de l’aigua i fa que «mulli» millor els teixits i arrossegui la brutícia. També és útil per la seva especial estructura química, que fa que tingui un extrem soluble en aigua i un altre de soluble en greix. Per aquest últim extrem envolta les molècules de greix, tancant-les en una espècie de piloteta que per fora és soluble en aigua i és arrossegada per ella.

Però aquí no s’acaben les funcions del sabó: barrejat amb l’aigua, és capaç de trencar les membranes dels microorganismes, com bacteris i virus, matant-los i evitant que puguin transmetre’ns malalties mortals. D’aquí la importància del rentat freqüent de mans per evitar els contagis de Covid-19 i de l’ús de gels hidroalcohòlics, que tenen la mateixa funció sense aigua.

Problemes de contaminació

La gran demanda de sabó i l’escassetat de greixos per a la seva preparació, especialment a Alemanya durant la Primera Guerra Mundial pel bloqueig aliat, va fer que els laboratoris alemanys desenvolupessin productes de neteja amb propietats similars que no requerissin greixos. Són els detergents, que, al ser més barats que els sabons tradicionals, van deixar de ser un producte de luxe per convertir-se en un de primera necessitat que es va generalitzar en tot el món després de la Segona Guerra Mundial.

Notícies relacionades

La producció massiva va millorar la higiene i per tant l’esperança de vida en molts països, però també va portar problemes de contaminació de la forma més inesperada: mitjançant el procés d’eutrofització, terme d’origen grec que significa «ben nodrit». Un dels components dels detergents són els fosfats, substàncies essencials per al desenvolupament de la vida però que, en excés als rius i llacs, afavoreix el creixement excessiu d’algues i altres plantes verdes que impedeixen que la llum arribi al fons, cosa que, de retruc, acaba tenint un efecte letal per a la vida en aquests mitjans aquàtics.

Per solucionar aquest problema s’han sintetitzat detergents sense fosfats, perquè la higiene i la salut no poden ser un luxe, sinó que han de ser un dret de tota la humanitat, inclosos els habitants del Txad i de tots els països en via de desenvolupament.