Alguns desvergonyiments
Els ex alts càrrecs del PP no sabien res de les finances, però sabien que no hi havia una comptabilitat ‘extracomptable’.
No s’espera dels polítics que diguin la veritat en un judici. Menys encara si això pot implicar la seva autoinculpació, així que no hi va haver sorpreses, sí potser motius per maleir alguns desvergonyiments, en la declaració davant el tribunal que jutja la comptabilitat b del PP, dels qui van ser presidents i secretaris generals d’aquest partit en els últims 20 anys. El tribunal del cas Gürtel a l’Audiència Nacional, el 2018, i el Tribunal Suprem, el 2020, en la revisió de la primera sentència, ja havien considerat provada l’existència d’una caixa b al PP. Cap dels ex alts càrrecs en sap, no obstant, res. No és només que, segons la seva declaració, no tinguessin competències sobre les finances del partit –ni tan sols de supervisió–, ja que, pel que sembla, depenien en exclusiva dels tresorers Álvaro Lapuerta, ja mort, i Luis Bárcenas, a la presó i autor dels papers manuscrits que han provocat aquesta causa, sinó que a més tots ells se senten en condicions de negar-ne l’existència. No sabien res de les finances, però sabien que no hi havia una comptabilitat ‘extracomptable’.
Un José María Aznar incòmode i emmascarat va ser contundent: «No ha existit una estructura paral·lela». No obstant, el seu al·legat es va basar en el fet que al PP les competències estaven ben separades entre l’àmbit polític i l’àmbit econòmic. Així que no en sabia res. I com que Bárcenas no l’inclou a les seves anotacions sobre els sobres de diners que hauria repartit, l’expresident del PP i del Govern es va permetre el luxe d’assegurar que els papers de Bárcenas «no són una qüestió que a mi m’incumbeixi».
Almenys no va haver d’emular Javier Arenas quan l’exsecretari general va dir que al PP hi havia més persones que es deien Javier i fins i tot que es deien Javier Arenas. Ni tampoc que negar i renegar com el també expresident del PP i del Govern Mariano Rajoy, que sí que apareix amb el seu nom i cognom en aquestes anotacions, que considera «un deliri», i que, de creure els declarants, haurien sigut un mer exercici cal·ligràfic de l’extresorer.
