Apunt

Singularitats basques

Singularitats basques

EFE / Miguel Toña (Efe)

1
Es llegeix en minuts
Rosa Paz
Rosa Paz

Periodista. Comitè editorial d'EL PERIÓDICO

ver +

Com a conseqüència del terrorisme i les seves seqüeles, el País Basc no ha viscut encara un període de democràcia plena. Però aquesta situació excepcional està arribant a la seva fi, encara que el PP s’entossudeixi a proclamar el contrari, un cop que la violència d’ETA va desaparèixer fa gairebé 12 anys i que el seu braç polític ha assumit el camí de la normalització sistèmica, a l’estil del Sinn Féin irlandès, que, acabada la seva travessia pel desert, ha estrenat recentment Govern a Irlanda del Nord. La coalició abertzale, que també travessa el seu propi erm, agrupa no només els hereus de Batasuna, sinó també formacions que mai van recolzar la violència com Aralar, Esker Batua o Eusko Alkartasuna, i no fa ostentació d’unes aspiracions independentistes que només recolzen el 20% dels bascos.

Notícies relacionades

El fet que els joves no tinguin memòria del terrorisme ajuda, a més, Bildu a competir en igualtat de condicions amb el PNB, com ho fa el seu programa d’esquerres per afrontar problemes en la sanitat o la vivenda, terrenys en els quals el nacionalisme en el poder ha perdut, en els últims anys, una part del prestigi guanyat durant legislatures de bona gestió. En aquests aspectes se centra, de fet, la campanya electoral, que protagonitzen tres desconeguts: Imanol Pradales pel PNB, Pello Otxandiano per Bildu i Eneko Andueza pel PSE, als quals pràcticament la meitat dels bascos no posen cara. Votaran per ideologia, per tradició, perquè els agradin els programes dels seus partits, però no pel seu lideratge.

Aquesta és una de les singularitats basques. Una altra, que allà no es reprodueix la bronca sobre corrupció o amnistia, i la tercera, que, guanyi qui guanyi i tret de sorpreses, governarà el PNB en coalició amb el PSE, com és costum. Bildu, tot i que fos primera força, sap que encara li queda desert per recórrer. L’última particularitat és que, com va predir Mario Onaindia, Euskadi en sortirà més nacionalista i més d’esquerres, amb el 75% del vot concentrat en els dos partits nacionalistes, el conservador i el radical.