Iceta, l’immortal

A la Moncloa semblen vantar-se del seu equip de ‘spin doctors’, consagrats artífexs d’estratègies electorals. El que és curiós és que els seus pretesos artificis es compten per fiascos i malgrat això semblen tornar amb el tretze són tretze amb aura de bruixots.

Especular amb el calendari electoral a partir de dades demoscòpiques fa anys que està de moda. Ho va fer Artur Mas el 2012 i des d’aquell moment segueix a l’ordre del dia. Va creure menjar-se el món i Catalunya el va devorar a ell. Però res comparat amb els tripijocs impunes que es couen a la Moncloa malgrat acumular una relliscada després d’una ensopegada.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Van provocar eleccions a compte d’uns pressupostos que, realment, no van voler negociar mai. I l’ERC d’Oriol Junqueras i Gabriel Rufián va treure 15 diputats a Catalunya, va arrasar. Van forçar la repetició electoral, van mimetitzar el discurs de Rivera –malgrat que les bases corejaven «Amb Rivera, no»– i després van acabar pactant amb Pablo Iglesias i ERC. Van muntar l’‘operació Catalunya’ amb Salvador Illa. I per molt que diguin, nou fiasco. L’abraçada d’Iván Redondo a Illa la nit electoral més aviat va semblar l’abraçada de l’os. De ministre de Sanitat a company d’escó de Vox. I en aquest últim cicle han perpetrat l’assalt a Múrcia i el PP els ha robat la cartera. I compte amb Madrid, no sigui que hagin donat a Ayuso el passaport per ser la nova Esperanza Aguirre.

Aquí només se salva Miquel Iceta. De lluny, el més llest de la classe. Pròxim, afable i astut. Està des dels primers temps de Felipe a dalt de tot. I allà continua, amb el seu somriure, sense despentinar-se. Ben valorat, sempre a la cresta de l’onada, sobrevivint a propis i estranys. Si algú vol aprendre gestionar els tempos, a sobreviure a qualsevol crisi que hi hagi, que prengui nota de l’immortal Iceta. Mentre d’altres acaparen focus que s’encenen i apaguen, ell segueix immutable, ara amb el coronament (ministre del Regne d’Espanya) a una trajectòria que ha sobreviscut a Felipe, Aznar, Zapatero, Rajoy i veurem si a Sánchez i els seus aprenents de bruixot. Per treure’s el barret.