Pros i contres
Voler acabar
La bona mort no deixa de ser una escena dolorosa, no desitjada, sinó necessària.
eutanasia
No és un debat fàcil i entenc totes les postures que s’hi han expressat en contra. Actuar per induir la mort no és un assumpte que es pugui tractar amb frivolitat, perquè implica una decisió terrible, sense fissures i sense frens possibles. Una decisió suprema, que afecta l’individu i el seu entorn. Recordo ‘L’última nit’, de James Salter, el retrat d’una eutanàsia (fallida, en la ficció), que, sota l’aparença d’humor negre, descriu els moments previs, consentits i paorosos. És angoixant la calma amb què l'escriptor dibuixa el sopar d’abans, la preparació, l’últim comiat. Potser és l’episodi més aterridor de la bona mort: saber que arribarà en un moment concret, viure els instants anteriors, establir un ritual, conèixer la data de caducitat, compartir-la.
És un acte deliberat, conscient i honest, però no deixa de ser una escena dolorosa, no desitjada, sinó necessària. Així ho expliquen els que han hagut de fer-ho en la il·legalitat. Entenc els que s’hi oposen, però no sé si ells entenen la necessitat dels que pateixen, dels que volen acabar. Ara, podran decidir. No és només una fita d’una societat avançada, sinó també un guany moral.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
