Apunt

‘Il portiere di notte’

A Espanya, el PP no veu inconvenients en el fet que l’extrema dreta, per a ells fraternal, comparteixi governs, mentre tot Europa es confabula per impedir que avanci

Es llegeix en minuts

De la història que explica la pel·lícula que porta aquest títol em val el rerefons tètric dels temps del nazisme, també la metàfora del porter que obre i tanca la porta.

A Europa, el debat actual entre les forces democràtiques és sobre qui i com s’obre i tanca la porta a l’extrema dreta. L’experiència d’Europa és tràgica, per això ho és igualment la seva resistència. 

A Espanya, segueix el fracàs electoral dels components del trio de Colón la descomposició d’un dels seus membres, un partit contrafet per una voluntat externa a la política, en el sentit partidari del terme. Parlo de Ciutadans.

El detonant de Múrcia no és reflex d’una senzilla crisi orgànica. Ciutadans ha deixat de servir als seus mandants i, per això, òrfena, està en plena descomposició. Ja no serveix, és una joguina, una estratègia trencada

En el procés de descomposició, tot val en la dreta abans agermanada, la reguera de desercions és constant i l’ofensiva del PP amb prou feines troba resistència. 

A Múrcia, l’honradesa, la dignitat, el respecte als votants s’ha convertit en un valor sense preu. Sense preu democràtic, de preu metàl·lic sí que en té i molt apreciable. Transfuguisme, deserció, traïció són les paraules clau utilitzades per les víctimes, partidàries i civils, negades pels botxins. 

La corrupció dels diners ens envolta judicialment cada dia. Ara, sorgeix amb potència una altra, la corrupció política, la institucional, ideològica, la pitjor, la que, en paraules de Norberto Bobbio, corroeix la democràcia.

L’últim acte és l’obertura del PP a l’extrema dreta del camí del Govern de Múrcia després d’un cerimonial de suborns escandalós. A Múrcia, al PP no li sembla transcendent incloure al Govern l’extrema dreta, fins i tot en educació. No és estrany, abans ho ha promès Isabel Díaz Ayuso a Madrid i, una mica abans, oblidat, Pablo Casado va oferir ministeris a Vox si és que fos necessari per combatre el comunisme.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El cert és que a Espanya, la seva dreta, que s’autodenomina vergonyosament centredreta, no veu inconvenients en el fet que l’extrema dreta, per a ells fraternal, comparteixi governs, mentre tot Europa es confabula per impedir que avanci.

Notícies relacionades

Emmanuel Macron ens n’ha donat un exemple recent rendint homenatge als republicans espanyols que van lluitar per la llibertat dels francesos i contra el feixisme; Angela Merkel, també conservadora, ens el dona diàriament; el Parlament Europeu, gràcies al seu grup popular– sense entusiasme espanyol–, ha posat fre als extremistes d’Hongria, com ho fa davant la deriva polonesa. 

Malgrat tot, el PP, sigui per qüestions orgàniques, successòries o electorals, no fa sinó obrir les portes a l’extrema dreta i al protofeixisme. Per a espant d’Europa, a Espanya un partit de la dreta inventada s’enfonsa i un altre, amb responsabilitats històriques, es converteix en el porter de l’extrema dreta, no de nit sinó en la claror del dia.