Economia creativa renovada

L’economia creativa està d’actualitat. El 2021 tindrà un protagonisme especial. Des de les Nacions Unides volen potenciar-la als països en vies de desenvolupament i vincular-la a les accions de l’Agenda 2030. Si bé aquest concepte va néixer a finals dels anys 90 amb marcat accent anglosaxó, ara la novetat és que es vincula el seu creixement al desenvolupament sostenible. Vegem quines accions s'han preparat i com ha evolucionat aquest terme durant aquestes dues últimes dècades. 

L’economia creativa abasta les activitats econòmiques basades en el coneixement. Aquestes inclouen l’arquitectura, les arts i oficis, el disseny, la moda, el cine, el vídeo, la publicitat, la fotografia, la música, les arts escèniques, els llibres, la investigació i desenvolupament, el programari, els videojocs, les publicacions electròniques i la televisió i la ràdio.

El concepte d’indústries creatives es va utilitzar per primera vegada a documents governamentals a Nova Zelanda i Austràlia a mitjans dels anys 90. En concret, el 1994 a un informe anomenat ‘Creative Nation’ on es posava èmfasi en la importància d’aquest sector per al creixement econòmic d’un país. Quan el terme va agafar més rellevància internacional amb el Govern de Tony Blair (Regne Unit) el 1998, quan es va publicar un document que definia i delimitava els sectors que integraven les indústries creatives. Posteriorment, la Unió Europea també va començar a utilitzar-lo i avui compta amb un programa específic per a aquest sector anomenat Europa Creativa. 

A Amèrica Llatina i el Carib s’usa també el terme economia taronja per referir-se al sector de les indústries creatives. Aquesta denominació es va utilitzar per primera vegada el 2013 durant una conferència del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), on es va presentar un estudi sobre l’economia cultural i creativa sota aquest concepte. Els seus autors van voler atorgar un color propi que s’associés a la cultura i a la ideació als països. En aquest cas va ser el taronja en equivalència a l’ús del terme economia verda quan es parla de protecció de l'entorn. 

Un conjunt de països, liderats per Indonèsia, va presentar una proposta a l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2019 perquè el 2021 estigués dedicat a promoure l’economia creativa per a un creixement sostenible i inclusiu. Es va acceptar i durant aquest any s’han programat una sèrie d’accions vinculades a l’Agenda 2030. Les més rellevants són la celebració d’una cimera cultural a Abu Dhabi i un fòrum d’innovació a Surrey el mes de març. S’organitzaran dues cimeres mundials sobre l’economia creativa; una a Bali (Indonèsia) al maig i una altra a Dubai (Emirats Àrabs) al desembre.

Les Nacions Unides consideren que l’economia creativa pot esdevenir un motor de creixement per als països en desenvolupament i els que tenen una economia en transició per diversificar la producció i les exportacions i per aconseguir un desenvolupament sostenible d’una manera més inclusiva i equitativa. 

També hi veuen una via per a la creació d’ocupació plena i productiva i un treball decent. A més, consideren que d’aquesta manera es dona suport a l’emprenedoria, la creativitat i la innovació; es fomenta la formalització i el creixement de les microempreses i les petites i mitjanes empreses; s’estimula la innovació, l’empoderament de les persones, la promoció de la inclusió social i la reducció de la pobresa.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El seu desenvolupament ara està vinculat a la consecució de l’Agenda 2030 i als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Es creu que ajudant el desenvolupament de l’economia creativa s’està fomentant el creixement econòmic i la innovació, erradicant la pobresa, millorant la qualitat de vida i l’empoderament de les dones i les persones joves i reduint la desigualtat als països i entre ells. 

Tant de bo sigui així i el 2021 es recordi no només per ser un any de pandèmia, sinó per ajudar al renaixement de les indústries creatives per tot el món.