Dues mirades

Robots que ploren

Hi ha una polèmica que es centra en la discussió sobre els sentiments i la consciència que, en un futur (proper), tindran els robots. Comença per la pròpia etimologia de la paraula (‘robota’, com els va batejar Karel Čapek en txec, vol dir ‘esclau’) i per les famoses lleis d’Asimov, i acaba, per ara, amb novel·les com la de Kazuo Ishiguro–‘La Klara i el sol’– en la qual es planteja una pregunta que presidirà els nostres propers debats ètics. «¿Fins a quin punt podem dir que la Klara té sentiments o que només els aprèn a reconèixer i entén com funcionen?», diu l'escriptor.

Un diàleg que es va fer a Girona l'any 2018 i que ara és a punt de publicar-se va enfrontar les idees d’un expert en ciències de la computació –Ulises Cortés– i d’un filòsof –Joan Manuel del Pozo– entorn de la intel·ligència artificial. El pensador va formular aquesta pregunta: «¿Podeu fer màquines que plorin?», i la resposta de l’enginyer va ser: «Encara no, però temps al temps». La discussió es va establir sobre l’emergència de la consciència robòtica, plantejada com una simple mimesi imitativa o com un estadi superior d’evolució moral. Encara sembla ciència-ficció, però estem a prop de viure-ho.

Temes:

Robots Intel·ligència artificial

Inicia sessió 0 Comentaris