ANÀLISI

El 8-M i els deures de Laporta

Esperem que l’única dona de la seva candidatura no hagi de tornar a justificar frases «tretes de context»

2
Es llegeix en minuts
El 8-M i els deures de Laporta

Maria Elena Fort és l’excepció, la singularitat, la bèstia rara de la junta de Joan Laporta. L’única dona. Gairebé un terç dels socis del Barça són dones i, no obstant, només una ha aconseguit ser digna d’asseure’s a aquesta taula. Una de molt vàlida, aclareixen. Perquè la mediocritat només se la poden permetre els homes, la seva capacitat no es qüestiona. Una, «perquè la proporció no és l’important», tot i que al seu programa electoral posés com a objectiu arribar a la paritat de la massa social. Quan es tracta de representar, no calen quotes, perquè l’important és la qualitat, i resulta que ha trobat 14 homes (i una dona) vàlids. 

La imatge fa mal a la vista del 2021, però encara resulta més dolorós escoltar-li dir que no té previst corregir aquesta anomalia. En aquest tipus de campanyes, sovint veiem propostes feministes que només busquen quedar bé. Laporta va ser sincer, no va ni dissimular. I no l’ha penalitzat. 

Ja que no li podem exigir el que no ha promès i ja que el soci del Barça no ho ha considerat troncal –-l’ha votat en massa--, rebaixarem el nostre llistó d’exigència i ens limitarem a demanar que compleixi les seves promeses electorals: eliminar la bretxa salarial i el sostre de vidre de les empleades del club que presidirà. 

No sembla casual que l’absència de visió femenina a la seva junta s’hagi conjugat amb la patinada de la seva campanya. Elisenda Carod va posar en evidència a TV3 el seu desconeixement de les jugadores del primer equip. El flamant president va revertir en positiu aquesta relliscada. Aconseguir que siguin més visibles ha passat a ser un dels seus objectius i ara esperem que el compleixi. Respecte a la seva altra promesa per al Barça femení: que juguin amb un estil identificable al blaugrana, no s’ha de preocupar per res, estava resolta prèviament. 

Les bromes sexistes

Notícies relacionades

Esperem que la seva segona etapa sigui tan exitosa com la primera i que l’única dona de la seva candidatura no hagi de tornar a justificar frases «tretes de context». La nostra mirada ja no és la del 2003. Laporta forma part d’una generació que vivia certs tics masclistes amb normalitat, fins i tot els receptors d’aquests missatges sovint no ens adonem del que amaguen i diuen de la nostra societat. Toca aprendre que hi ha certes bromes sexistes que en el seu moment eren tolerades i ara ja no ho són. Tots tenim deures, també el nou president del Barça. 

Ja era 8 de març quan Laporta va realitzar el seu discurs guanyador. I jo faig vaga, perquè com es demostra diàriament, continua sent necessari reivindicar la igualtat dels drets de la dona, tant a la societat com al món de l’esport. Aquest article, per tant, va ser escrit un dia abans de l’habitual. 

Temes:

Joan Laporta