Editorial

Un 8-M que marca el camí

Després d’anys de lluita i d’assoliments al terreny de la igualtat, la pandèmia ha suposat un pas enrere en alguns aspectes especialment rellevants

2
Es llegeix en minuts
Un 8-M que marca el camí

Des de fa pràcticament un any, res és com era. La jornada reivindicativa del 8-M també distarà de les expressions de les últimes convocatòries. En el record queden les multitudinàries mobilitzacions del 2018, una vaga feminista contra la desigualtat, la violència masclista i les diferents formes d’opressió contra les dones que es va estendre per tot el món. Avui, el planeta està colpejat per la pandèmia. Les expressions del Dia Internacional de la Dona es veuran subjectes als protocols Covid, però les seves limitacions no apaivagaran una reivindicació que resulta més necessària que mai. 

Després d’anys de lluita i d’assoliments al terreny de la igualtat, la pandèmia ha suposat un pas enrere en alguns aspectes especialment rellevants. Entre ells el retrocés en la bretxa salarial, increment en les taxes de l’atur femení així com una dedicació més gran a les tasques domèstiques i a les cures.  

La desigualtat laboral es presenta de múltiples maneres: precarietat, temporalitat, menor formació, etcètera. La pandèmia ha vingut a aprofundir aquestes discriminacions i ha fet retrocedir la bretxa salarial a nivells del 2013. A més, el gruix de les restriccions ha afectat sectors especialment feminitzats, com la restauració i el comerç. Segons dades d’Eurostat, Espanya va ser el país que va patir el 2020 l’augment més gran de la taxa d’atur femení fins a situar-se en el 18,4%, cosa que col·loca el país en el segon amb més atur de tota la Unió Europea, només per darrere de Grècia. 

Les activitats domèstiques i les tasques de cures continuen suspenent en igualtat. El nombre de dones que assumeix diàriament la seva càrrega duplica el dels homes. El teletreball forçat per la pandèmia ha permès salvar molts llocs de feina, però no ha aconseguit cobrir les expectatives pel que fa a la conciliació. Al contrari. La necessitat de compaginar la feina i la casa ha suposat una sobrecàrrega emocional per a moltes dones, amb especial intensitat per a aquelles que són mares. 

Més violència masclista

La violència no cessa. L’any 2020 va acabar amb l’assassinat de 45 dones per violència masclista. Cada dia a Espanya, es denuncien entre tres i quatre violacions i les agressions grupals continuen fent saltar totes les alarmes. Malgrat la realitat de les dades, el negacionisme de la ultradreta troba cada vegada més presència institucional. El perill és obvi. No només és una amenaça per a les polítiques d’igualtat, sinó que el seu discurs afegeix confusió el debat i rearma el masclisme, també entre els més joves. 

Malgrat l’aspror d’aquests mesos de pandèmia, hi ha aspectes per a l’esperança. És rellevant la presència més gran de dones a la cultura, l’esport i els òrgans de poder. Una representació important, en tant que són àmbits que aporten exemplaritat i conformen la societat. 

Hi ha una infinitat de motius per a una nova jornada de reivindicació. No només per continuar aprofundint en la igualtat, sinó per treballar per un futur millor. En un moment de greu crisi econòmica i sanitària com el que travessem, l’agenda feminista dona sobrades fórmules per sortir sent millors del desafiament. Les cures i la solidaritat formen part intrínseca del moviment, el 8-M traça un bon camí a seguir la resta de l’any.