A peu de carrer
El ‘no future’ era això
És de ment antiquada no entendre per què ficar a presó un raper provoca una revolta juvenil
Joves fent ‘botellon’, joves saltant-se les restriccions sanitàries, joves generant disturbis. La pandèmia ha deixat els joves sense carrer, sense nit i sense bars, els seus espais naturals de relació i, a més, fa un any que els castiguem amb titulars. Després de dues setmanes de manifestacions cremen els contenidors i només veiem (i només ens ensenyen) el 5% que protesta de la pitjor manera. La resta semblen transparents.
Serà per això que no es desmarquen de la violència com als adults ens agradaria. És de ment antiquada no entendre per què ficar a presó un raper provoca una revolta juvenil. És desconèixer com aquesta música urbana està recollint i canalitzant la ràbia i la frustració de tota una generació: ho sabem bé al meu barri, que s’ha fet famós gràcies als milions de visualitzacions dels vídeos de Morad, un raper molt més famós que Hasél. Morad es defineix com un MDLR (un ‘mec de la rue’, un noi del carrer) i la seva biografia i les seves cançons estan marcades pel seu pas per un centre de menors i pels problemes amb la policia. ¿Per què hi ha tanta gent que, tot i que no té res a veure amb això, es reconeix en les seves lletres?
Entretots
Morad i Hasél vomiten per tots. Per tots i totes les que estan fartes de ser tractades només com una molèstia, una amenaça o mà d’obra barata. O com a culs bonics si estudien en alguna escola de teatre. A l’Hospitalet hi ha 44.700 persones entre els 15 i els 30 anys. ¿Com viuen? ¿Què els oferim? Abans de la pandèmia ja es queixaven de no tenir llocs de trobada, ni prou places ni parcs, ni prou pistes esportives ni equipaments. Dels 9.000 que van acabar l’ESO el curs passat, només 2.500 segueixen al batxillerat. La resta, en cicles formatius. Saben perfectament el que els espera perquè l’atur juvenil s’enceba en els que només tenen estudis secundaris: si aconsegueixen alguna vegada una feina, serà temporal, i si aconsegueixen alguna vegada un pis, serà compartit. El ‘no future’ era això. Amb els Sex Pistols només començava.
