Malabars

La versió enèsima del procés va superant-se en la seva capacitat de mimesi. Que un esclat social promogut i patrocinat pel poder polític i convenientment propagat pels mitjans públics hagi aconseguit camuflar-se com un moviment popular és digne d’estudi. Que ara sigui capaç de sumar les derives antisistema ja és un malabar de premi.

Notícies relacionades

Quan la policia és part del problema

Sant Jordi, el dia de l’espanyol i la Ñ de Google

Els nens i nenes que tenien 10 anys quan va començar el procés ja poden votar. Molts van acudir amb les seves famílies a les diades. Cada any, un lema, una samarreta, estelades al vent i la joiosa sensació de formar part d’una voluntat col·lectiva. D’una consciència que es creia imbatible. Avui, alguns d’aquests joves justifiquen la violència davant la inutilitat de les marxes pacífiques de llavors. En un ‘totum revolutum’ barregen anhels nacionalistes amb justícia social. La memòria sempre és traïdora. Si repassen les imatges comprovaran que aquella festa multitudinària mai va estar protagonitzada per lemes contra les retallades i la precarietat. Al contrari, els qui eren responsables d’aquestes polítiques encapçalaven les marxes. I titllaven de traïdors els qui miraven de combatre-les.