Pros i contres

'Cui prodest'

Encara ens toca dilucidar fins a quin punt el Rei va ser l’instigador màxim del 23-F, però el que és evident és que el cop el va beneficiar

1
Es llegeix en minuts
'Cui prodest'

Quaranta anys després, i malgrat els llibres, les novel·les, els testimonis, les confessions, els relats reals i els imaginaris, les hagiografies i les mitges veritats, sabem moltes coses del 23-F, però molts encara viuen, segurament, en la hipòtesi central que es va conformar la matinada del 24, a la 1.14 hores, i que ha construït el relat oficial del cop d’Estat. El Rei va salvar la democràcia.

En aquests 40 anys, tot i que s’ha anat esquerdant (fins a l’ensorrament de la seva figura i del que representa), l’elogi de l’actitud del monarca encara ressona com la banda sonora que explica aquells dies i que, segur, figurarà en les necrològiques de Joan Carles I com la fita més destacada del seu regnat. I no va ser així. Encara ens toca dilucidar fins a quin punt el Rei en va ser l’instigador màxim, però el que és evident és que el cop el va beneficiar. L’essència d’aquell vodevil violent, feixista, és el ‘cui prodest’ del dret romà. El bany d’or amb què es va dissimular una peça de llautó és el que va permetre la consolidació de la Monarquia. Hi van intervenir destacats orfebres i joiers. I, a poc a poc, la pàtina daurada es va anar tornant verdet.