Disturbis a Catalunya

Porres polítiques

Que fàcil resulta ser hipòcrita quan es jutja les forces antiavalots, i que indigne és que se’ls critiqui des d’instàncies polítiques

Es llegeix en minuts

Perdonin, senyors antiavalots de la Brimo, que em fiqui on no em demanen. Passa que entre els cupaires que els volen dissoldre, els de Junts que fan política a la seva costa des del Govern de la Generalitat i els que els critiquen des de Podem, que són Govern d’Espanya, un està desorientat... Em pregunto si hi ha algú que els defensi. ¿Hi ha algú que els tingui en consideració?

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Que fàcil resulta ser hipòcrita quan es jutja les forces antiavalots, i que indigne és que se’ls critiqui des d’instàncies polítiques. Com diem, als tres dies de la Barcelona incendiada, ja flaquegen els recolzaments fins i tot de Junts, la força política que deté Interior. Vaja, que la Generalitat se’n desdiu.

Una cosa és que s’esbrini si s’ha comès algun excés i una altra de molt diferent és deixar els Mossos als peus de la barreja d’antifeixistes, quinquis i nouvinguts que posen les ciutats catalanes en doina. És igual que fos la sentència del procés que això de Hasél. Els de la guerrilla urbana busquen l’ocasió per lluir les seves millors destrosses. No hi ha més cera.

Quedar bé amb tots

Et pot interesar

Amb Torra va ser el mateix el 2018, quan allò de l’«apreteu». «Nosaltres érem allà per complir les seves ordres, però després Quim Torra sempre vol quedar bé amb tots», afirma un agent de la Brimo, en declaracions a EL PERIÓDICO, remarcant la incompatibilitat de presidir el Govern que mana als Mossos per, a continuació, unir-se a les crítiques de la CUP per l’actuació policial. «Les pilotes de goma estan prohibides i per recuperar una posició hem d’entrar al cos a cos», raona. «Ningú qüestiona que, si un agent actua malament, de l’ha de sancionar».

En vista d’aquesta situació i sense oblidar la dona que ha perdut un ull i els ferits que s’hagin pogut produir, ens veiem en la necessitat personal de dir-los que alguns no tenim el menor dubte que el seu treball mereix millor consideració. De tant en tant estaria molt bé transmetre’ls una certa solidaritat. Tot i que de vegades els ho sembli, no estan sols.