Editorial

Divisió al Govern de coalició

Es llegeix en minuts

El Periódico

Divisió al Govern de coalició

Les relacions entre el PSOE i Unides Podem (UP), socis del primer Govern de coalició de la democràcia, passen possiblement pel seu pitjor moment des que fa poc més d’un any es va constituir l’Executiu. Sense ànim de ser exhaustius, en els últims mesos les dues parts del Govern han discrepat en la revisió del salari mínim, en les reformes laboral i de les pensions, en la política de vivenda (els lloguers), en la factura de la llum, en l’ingrés mínim vital, en les lleis trans i d’igualtat de tracte, en si a Espanya hi ha o no una democràcia plena i en la regulació dels delictes d’opinió i de la llibertat d’expressió a propòsit de l’empresonament del raper Pablo Hasél.

En un Govern de coalició, la diferència d’opinió o d’enfocament en determinats temes és lògica. Només cal recordar el que va passar durant els dos tripartits a Catalunya per valorar el nivell de conflictivitat a què es pot arribar. A Espanya no hi ha el costum. No obstant, el nivell a què ha arribat entre el PSOE i UP comença a ser excessiu, sobretot perquè els conflictes surten cada dia a la llum pública –en lloc d’abordar-los abans al si del Govern–, oferint una imatge de descoordinació i desgavell.

És com si una part del Govern, sobretot la del partit minoritari, voldria sempre recórrer a l’exposició pública per guanyar terreny per imposar les seves tesis. L’exemple més clar són les lleis sobre el col·lectiu LGTBI i la igualtat de tracte. En el primer cas, el Ministeri d’Igualtat, en mans d’UP, situa una línia vermella a l’autodeterminació de gènere, quan hi ha un enverinat debat dins el feminisme i la societat. En el segon, el PSOE va presentar la llei pel seu compte, sense el recolzament d’UP, que, al seu torn, va sondejar altres grups parlamentaris per tombar l’admissió a tràmit. És incomprensible que això passi formant part del mateix Govern. La divisió s’ha produït també en l’intent de regular de manera diferent els delictes d’enaltiment del terrorisme i d’injúries a la Corona, entre altres de relacionats amb la llibertat d’expressió. UP va presentar un projecte per derogar-los mentre el PSOE anunciava una llei per revisar-los, eliminant les penes de presó. Es pot discrepar sobre si els preceptes legals han de ser corregits o derogats, però, en tot cas, aquest hauria de ser un debat previ.

I el que no té cap justificació és que la divergència es porti a l’extrem de no condemnar els disturbis que han tingut lloc a diverses ciutats espanyoles per l’empresonament de Hasél i, al contrari, s’animi els manifestants des de les xarxes socials, com s’ha fet des d’UP. Aquest cas s’ha aprofitat per incidir en el debat sobre si a Espanya hi ha o no normalitat democràtica, suscitat per Pablo Iglesias a la campanya electoral catalana. Després de dies sense respondre al seu vicepresident segon, Pedro Sánchez l’acaba de corregir dient que Espanya és una democràcia plena en què la violència és inadmissible. És una puntualització encertada que hauria de servir per rebaixar el to i perquè les dues parts assumeixin les seves responsabilitats abans que la situació posi el perill el Govern de coalició, que, d’altra banda, el PSOE i UP asseguren que no es trencarà en cap cas.