Apunt

Farà falta paciència

Es llegeix en minuts
Farà falta paciència

El dia abans de la massacre de Lisboa, Arturo Vidal va dir allò que el Bayern s’enfrontava «al millor equip del món»; abans de la claudicació davant Mbappé, Koeman va assegurar que mirava al seu voltant i no veia per ara «equips millors que el Barcelona». Van ser comprensibles missatges per estimular la parròquia abans de la batalla, vels per tapar les inseguretats. Avui no fan més que provocar, al recordar-los, una ganyota torta i amarga.

La desfeta europea de cada any, sempre tan puntual i descarnada, va arribar aquesta temporada abans del que era habitual. Sol succeir més endavant, en general amb alternatives de redempció. No és el cas, tret de si es mira la Copa amb els ulls d’Arturo Vidal. Caure a vuitens obre per davant una eternitat de setmanes de partits amb al·licients menors. Comprovar com evoluciona la transformació de l’equip, aquest camí a mitges del qual va parlar Koeman, i poc més. S’intueix que és un panorama escassament motivador per a Leo Messi. És molt possible que la seva reflexió a fons sobre el seu futur comenci de veritat ara.

Et pot interesar

Messi, igual com Ter Stegen i Piqué, surt a les fotos de les sis destrosses europees. Això, a part de fer mal, ha de pesar en la balança de la decisió. Es parlarà sens dubte a fons d’això, i més amb el rerefons de les eleccions a la presidència. I, costa de dir, però aquesta no és una qüestió tan fonamental. La crisi esportiva és profunda, va més enllà de Messi, i farà falta molta paciència. S’entreveu per davant un desert vermellós com la superfície de Mart que serà envaïda aquests dies

Tots els candidats proclamen que es veuen capaços de revertir la situació i costa no ser escèptic tret que parlin a llarg termini. Europa li va gran a aquest Barça sense fons per reestructurar la plantilla, i el que més ho sap és Koeman, que abans de viatjar a Barcelona per firmar el seu contracte va dir allò de «vaig camí del que sempre he volgut». Com se sap, hi ha amors que fan mal.