Pros i contres
Un país
Escric a favor d’un país sòlid on la llengua pròpia no és una arma llancívola sinó l’òrgan vital per continuar essent un país. Un país on les desigualtats no s'acreixin fins a un límit intolerable, si és que hi pot haver límits tolerables per a la pobresa. Un país que pugui decidir el seu futur (i què fàcil que és dir «decidir» i dir «futur», sense saber de vegades què volem dir) a través de consensos i de respectes, però sense defallir en un afany de continuïtat de la cultura, del paisatge i de la manera d’habitar-lo.
Entretots
Escric a favor d’un país on no sigui delicte expressar unes idees i fer-ho de manera pacífica, on prevalguin conceptes com civilitat i democràcia, que volen dir construcció d’un ideari de progrés i persecució de tot el que signifiqui corrupció i malvestat sota l’aparença plàcida d’uns arguments fal·laços. Un país -hi escric a favor- «on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís», i també tot allò altre que hi afegia Carner. Un país sense presons injustes i amb les justes beneiteries aplicades, per exemple, al futbol. Un país que diumenge enquibiré –no sé com, no sé per què– en una urna. Potser perquè és la forma més civilitzada que conec de fer-ho.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
