Les eleccions que van enterrar el procés

Si guanya el PSC, el canvi serà de pes, i no diguem si Salvador Illa aconsegueix formar Govern amb el recolzament dels comuns i prou abstencions. No ho té fàcil, per l’insòlit compromís subscrit pels independentistes, no obstant, tot i que Illa quedi com a cap de l’oposició, res serà com abans. Per a l’independentisme, no serà el mateix tenir davant un partit de llarga tradició catalanista com el PSC per veure-se-les amb una formació com Ciutadans, que va fer del nacionalisme espanyol la seva única arma d’oposició. Tot i que guanyi Salvador Illa, pot passar que els partits independentistes es posin d’acord per votar un president sortit de les seves files. Però si la iniciativa la porta Pere Aragonès, Junts per Catalunya posarà un preu molt alt a qualsevol pacte, soscavant la posició d’Esquerra com a interlocutor privilegiat de Pedro Sánchez. I si Laura Borràs és qui opta a la presidència, com a segona força, allò serà Troia per als republicans que partien com a favorits. Mals temps per al procés.   

Si arriba primer Junts per Cat, Esquerra quedarà en una situació compromesa. Un Govern independentista serà més viable si el PSC és el tercer grup parlamentari, però això és improbable, perquè Borràs només pot créixer a expenses d’Aragonés. I una Esquerra relegada al tercer lloc constituiria, novament, una catàstrofe per als republicans. En aquestes condicions, la reedició d’un pacte com el que va portar Quim Torra a la presidència, podria ser un suïcidi per a ells. El 2018 corrien altres temps. No es parlava d’indults, el ‘procés ‘vivia el seu moment àlgid, Catalunya estava inundada de llaços grocs i Puigdemont marcava el pas des de Waterloo. Ara, els pocs llaços que queden estan descolorits, i els carrers són buits, no només per la pandèmia. En aquestes circumstàncies, el més probable és que Junqueras ho tingui difícil per recolzar qui l’haurà tornat a humiliar a les urnes, com va succeir a les europees. Mal assumpte per al ‘procés’.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Si guanya Esquerra Republicana, i Junts per Cat arriba en segon lloc, el lògic és que Junqueras advoqui per un Govern independentista liderat per Aragonès. Però Puigdemont vendrà molt car el seu recolzament, per tapar la seva derrota, i la unitat necessària per tornar-hi quedarà feta miques. Si Borràs quedés en tercer lloc, pitjor encara. La derrota de l’expresident seria de tal magnitud, que el més probable és que Junts per Cat es llancés a la muntanya, a remolc del Consell per la República, fent miques qualsevol unitat. Aquest és el més aspre dels escenaris, i posaria en un compromís ERC. També podria ser, paradoxalment, el que més afavorís un acord d’esquerres.

Cap d’aquestes càbales, ni la més favorable per a Illa ni la més beneficiosa per a l’independentisme, porta a un Govern estable. I en el cas que calgui repetir eleccions, serà la prova que el ‘procés’ ha conduït a un atzucac. El conflicte amb l’Estat continuarà marcant l’agenda política catalana, però el clima serà un altre, i si arriben els indults, encara més. De manera que, per molt que els independentistes tornin a guanyar en escons, la inestabilitat política continuarà sent la norma i el ‘procés’ no tornarà ser el que va ser. Per les tensions entre els seus dos principals impulsors, per la recuperació del PSC, per les urgències socials de la crisi i per l’empatx d’una societat que reclama canvis.