El dia mundial del rave

El 21 de gener va ser el Dia Internacional de l’Abraçada i, sense dades a la mà ni al peu, diria que va ser un fracàs. Les recomanacions sanitàries van en el sentit contrari: no s’ha d’abraçar per evitar que ens toqui el virus. Sisplau, mantinguin la distància de separació reglamentària, i deixin sortir abans d’entrar. La del 21 no va poder ser una jornada internacional, ni nacional, ni local: abracets amb els convivents i a una altra cosa. Els Teletubbies van tancar el xiringuito per falta d’acció. Els pops es van sentir alleujats al poder deixar descansar les vuit extremitats. El 21 també va ser el Dia Mundial de l’Esquirol i el Dia Europeu de la Meditació. Aquest últim, recomanable en aquests dies d’atordiment. Quant als esquirols, dubto que mereixin més aplaudiments que l’hipopòtam, que no disposa d’una data assenyalada en el seu honor.

Ens despertem cada matí amb la discreta tremolor del dia celebratori de tal o de tal cosa, argument per crear petites notícies, mems i tota aquesta indústria de l’entreteniment menor que difonen les xarxes socials. Hem oblidats els sants, assenyalats abans al calendari i que facilitaven ordenar el temps. Els mesos anaven passant mentre es consumien les espelmes dedicades a aquella santa, o sant. Els nostres avis es guiaven pel santoral com els mariners, per les estrelles.

El tercer dilluns de gener va rebre un nom en anglès, ‘Blue Monday’, com la cançó de New Order que acabo de posar per escriure això i que és tan alegre com un paraigua en el qual plou per dins. El Blue Monday és el Dia Més Trist de l’Any, i el realcem amb majúscules per afligir-nos una mica més. El càlcul el va fer el 2005 el professor Cliff Arnall per a una campanya publicitària de la companyia de viatges Sky Travel –els científics diuen que és un xurro d’equació– i va arrelar entre els ciutadans atribolats perquè ho esmentem com si fos una tradició amb pes. Algunes empreses aprofiten per fer descomptes. A l’alegria pel consumisme. En aquest 2021, com el 2020, qualsevol dilluns pot ser Blue Monday.

El problema és de terminologia: l’adjectiu mundial o internacional suggereix solvència i legitimitat. L’ONU decideix un número determinat de commemoracions, però d’altres són aportacions particulars que, no obstant, utilitzen la mateixa fórmula ecumènica. Proposo per a demà el Dia Mundial del Rave i això només serà possible si un nombre important de seguidors, amb la inestimable ajuda dels mitjans de comunicació i de Twitter i WhatsApp i qualsevol altra plataforma impulsora, em segueixen el rotllo. Veurem si, en uns quants anys, el consum de raves augmenta. Posats a fabular, el canvio pel Dia Mundial del Calçot, que ho necessita més.

Dies assenyalats

No existeix una oficina que reguli aquest trànsit i qualsevol pot decidir quina és la festivitat del santoral laic. Per a l’ONU, el febrer té set dies assenyalats, entre els quals, recordatoris que sí que hauríem de remarcar amb retolador de punta grossa: el de la Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina (el 6), el de la Dona i la Nena en la Ciència (l’11) o el de la Justícia Social (el 20). A les nostres pantalles saltaran també el de l’Orgull Zombie (el 4), el del Pangolí (20), el de la Pipa (20) o el del Pistatxo (26), sense que les Nacions Unides pel mig. Allò del pistatxo ha de ser cosa d’aquest ‘lobby’ tan actiu, juntament amb el de l’alvocat (el 31 de juliol), que ens recorda com de saludables són aquestes closques. El del pangolí és una advertència seriosa en el context de la pandèmia. El de l’Orgull Zombie, un retrat psicològic: ¿quantes vegades ens sentim així d’arrossegats? I tot i que vulguem riure una estona, que és el millor que podem fer, que tinguin el mateix indicatiu que el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina és un problema.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Vull creure que el ciutadà diferencia entre el fumejant homenatge a la Pipa i la necessària i permanent reivindicació de la Justícia Social, i que un és innecessari (que no s’enfadin els pipaires) i l’altre, peremptori.

Però demà, ¿és el Dia Mundial del Rave o no? Per cert, el 23 de desembre, a Oaxaca, Mèxic, dediquen la nit a aquesta planta amb arrels comestibles. Per alguna cosa es comença.