No victimitzar

Vox, Vic, violència

Vox va obtenir a Vic el premi que buscava, però és urgent plantejar-se si un partit així cap dins de la legalitat

1
Es llegeix en minuts
Vox, Vic, violència

Vox va obtenir a Vic i Salt el trofeu que buscava. Va anar-hi només a provocar, amb l’excusa de celebrar un míting per a ningú, i es va trobar la grossa de l’agressió: la fugida dels seus cotxes, entre llançaments d’objectes, són les imatges que somiaven per victimitzar-se a les xarxes socials i entrar en els noticiaris nacionals, que ajuden a amplificar encara més el seu missatge ja per si mateix amplificat.

Notícies relacionades

L’episodi planteja una pregunta recurrent: ¿què fem amb Vox? Alguns partits van córrer de seguida a autoproclamar-se com el seu antídot, però tenen poca credibilitat. Els constitucionalistes, que després de l’1-O poc o res van dir sobre els grups neonazis que van sembrar el terror als carrers de Barcelona i anticipaven el fenomen, tendeixen a exculpar Vox, ni que sigui per comparació amb Bildu, com dient que millor el racisme que el suposat terrorisme. Els partits independentistes, incapaços de condemnar la violència a Vic contra Vox, amb la seva eterna por de decebre els radicals, perden una altra oportunitat per reforçar la seva legitimitat: el seu trist silenci davant les greus agressions als Mossos a Vic demostren que hi ha un independentisme que encara està cremant contenidors a Urquinaona, amb escassa autoritat moral per combatre el feixisme.

Vox explota doncs amb habilitat les debilitats d’uns i d’altres, i continua creixent amb el recolzament cada vegada més indissimulat d’alguns mitjans que el promouen com la vacuna per combatre tot el que molesta, des de l’independentisme a Podem. Només així s’entén la sospitosa presència de Vox en els debats electorals a Catalunya quan encara no té representació parlamentària. La qüestió és doncs què fem amb aquest neofeixisme blanquejat: combatre amb violència la violència és perdre la raó i només serveix per publicitar-lo. L’únic intel·ligent és silenciar-lo, aïllar-lo i ignorar-lo. Això sí, hem de començar a plantejar-nos seriosament si dins de la llibertat d’expressió o simplement dins de la legalitat pot cabre una formació racista, xenòfoba i essencialment violenta.