Per què la llei trans divideix el moviment feminista

Que es filtri l’esborrany de la llei trans abans del 8-M és molt significatiu perquè la divisió del moviment ja va començar abans en el mateix si del 8-M, amb feministes fins i tot agredides.

El feminisme radical no té res a veure amb el més postmodernista. La violència de gènere s’anomena així perquè el gènere és el constructe social que oprimeix les dones i, per això, vol abolir-lo perquè els nens i nenes no siguin educats amb estereotips ni mandats de gènere que creen violència. El moviment feminista radical assenyala que aquesta llei utilitza el gènere per reforçar-lo, ja que és el concepte que qualsevol persona podrà utilitzar per identificar-se, i que s’esborra així les dones i els seus drets.

Es qualifica aquest moviment de ser massa conceptual. Però és que les dones que denuncien violència de gènere es troben un marc jurídic que sí que es basa en conceptes. Per això són importants. I part d’aquest marc jurídic tindrà qüestions per resoldre davant aquesta llei. Per això, resulta cridaner el silenci d’associacions com Dones Jutges o el mateix Consell General del Poder Judicial, que s’haurien de manifestar per aclarir molts dubtes.

A més dels desacords sobre el contingut de la llei, hi ha qüestions de forma prèvies. Una part de les associacions es van sentir menyspreades pel ministeri, més enllà del canvi polític, per la simbologia d’alguns dels seus actes. Des d’una reunió amb ‘influencers’, passant per la urgència en la tramitació d’aquesta llei trans davant altres prioritats de l’agenda feminista o l’assistència als premis Triángulo 2020. Juntament amb això, acusacions a les feministes radicals no només de ‘terfs’ sinó de «tontes de poble» des de comptes institucionals. Tot el moviment feminista té el dret de fer crítiques, agradin o no les seves formes o arguments. I una de les tasques de qualsevol càrrec polític o institucional és buscar consensos. Per molt tenses que fossin les negociacions del Ministeri de Treball amb la patronal, tot s’ha resolt en una taula, no en tuits creuats. La política és això, asseure’s fins i tot amb qui no es vol. 

S’acusa el moviment feminista de no empatitzar amb les discriminacions o violències innegables de les persones trans, però tinc la sensació que sovint no es repara en el fet que el moviment feminista tampoc és un ens abstracte. Està compost també de víctimes i supervivents. I totes mereixen respecte al seu dolor. Dones amb situacions extremes de violència, violades o maltractades. És lògic que si senten veus dispars dins del moviment tinguin por o dubtes. En una casa d’acollida una dona em va preguntar si el seu exmarit podria acollir-se a aquesta llei perquè havia llegit que als fòrums masclistes ja es comentava. Un marit que li va posar una denúncia creuada. Que una dona que viu en una casa d’acollida pregunti això no la converteix en objecte d’insults ni de ‘terf’, sinó en un dubte de supervivència. La por és lliure i la tasca d’un ministeri i d’un Estat és treure aquesta por amb informació i transparència. 

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Si realment aquesta llei no té cap dels problemes que el moviment feminista radical assenyala, Igualtat o el mateix Govern central haurien de fer pedagogia i respondre punt per punt, igual que quan volen desmuntar qualsevol notícia falsa. 

Això és només un esborrany. Queda el tràmit parlamentari. El comunicat de Carmen Calvo i la seva convocatòria de feministes socialistes per a aquest estiu vaticina que el Govern és conscient de l’abast i que podria afectar les pròximes urnes. Mentrestant, queda clar que els errors de comunicació es paguen. Si s’haguessin reparat a temps, s’hauria evitat aquesta ferida profunda. No només en el moviment, sinó una cosa encara pitjor. El perjudici al feminisme, el mateix que necessiten les seves víctimes per sobreviure.