Aquesta vegada, David ha pogut amb Goliat

GameStop és una empresa que es dedica a la comercialització de videojocs i electrònica de consum als Estats Units. Fundada a Texas, opera a 5.500 botigues a diversos països. Financerament està travessant dificultats, i va reportar unes pèrdues de 500 milions de dòlars el 2019. No obstant, hem vist com les seves accions experimentaven variacions importants de preu. El dia 5 de gener del 2021 l’acció costava 17,37 dòlars, i el dia 27 del mateix mes, 347,51 dòlars, i aquest dimarts, 100 dòlars. ¿Estem parlant d’una bombolla? ¿Què ha passat realment? GameStop no és un cas aïllat; també està afectant AMC i altres valors del selectiu americà.

Durant el mes de gener, els ‘hedge funds’ van començar a posicionar-se, en curt, en aquest tipus d’accions, buscant grans beneficis en poques jornades. ¿Com ho fan? Bàsicament aposten que les accions d’una companyia baixaran de valoració, demanant accions i venent-les immediatament, esperant que en un futur el preu baixi i les puguin comprar més barates, per a així tornar-les. La diferència de preus és el seu benefici. Tot i que sembli mentida, hi ha posicions importants de ‘hedge funds’ a tots els mercats del món; se’ls anomena posicions en curt i són al darrere de les grans caigudes inexplicables de molts valors.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Sembla que, aquesta vegada, David ha guanyat Goliat, i gràcies a l’acció coordinada de petits compradors minoristes, congregats al fòrum de Reddit, que van coincidir a salvar GameStop, i veient les enormes posicions curtes que havia de suportar la companyia (apostes a la baixa), van decidir actuar. Van començar a comprar accions per forçar el que es diu un ‘short squeeze’, que passa quan molts d’aquests fons, que aposten a la baixa, veuen que les expectatives que l’acció baixi no es compliran, els ‘hedge funds’ llavors compren al més aviat possible novament les accions per així reduir les seves pèrdues i tornar-les al prestamista, cosa que fa que es generi un increment de valor de l’acció a causa de la forta demanda addicional de compra. Si llavors es manté la demanda habitual, es genera una sobredemanda que suposa una volatilitat molt forta amb alces pràcticament irreals del preu de l’acció. És una mica el joc de tonto, l’últim. Ara bé, quan els ‘hedge funds’ desapareixen i torna la demanda normal, les correccions normalment també són destacades.

A diferència dels Estats Units, a Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) pot suspendre la cotització d’una acció, com a mesura cautelar per protegir els inversors, quan entén que un valor està veient alterada la seva cotització per un funcionament anòmal del mercat. M’atreviria a dir que és pràcticament impossible que experimentem aquí variacions de preu tan importants com les que s’han vist als Estats Units, primer, perquè la CNMV no ho permetria, i segon, perquè seria francament difícil aconseguir una massa suficient de compradors minoristes que poguessin condicionar a un ‘hedge fund’.