La nota
Espanya, ¿com Itàlia?
Rebrem una pluja de milions gràcies als contribuents europeus i exhibim una greu insolvència política
El Pla de Recuperació europeu, aprovat gràcies a la cancellera Merkel i no sense reserves dels països del nord, haurà de ser una eina bàsica –a més del finançament del dèficit dels països pel BCE– per deixar enrere la molt pertorbadora crisi del coronavirus. Obre, a més, una nova etapa de la UE perquè serà la primera vegada que s’endeutarà massivament en els mercats, a baixos tipus d’interès, per després entregar aquests 750.000 milions, com subvencions sense cost o crèdits molt tous, als països beneficiaris.
Itàlia (200.000 milions) i Espanya (145.000), els països més colpejats per la crisi, seran els grans receptors d’aquest colossal endeutament de la UE. Pedro Sánchez ho va qualificar d’un gran ‘pla Marshall’ europeu, i el va relacionar amb l’ajuda americana a l’Europa democràtica (no a Espanya) després de la Guerra Mundial. Però els 750.000 milions necessitaran la prèvia aprovació per la Comissió dels plans de reformes i de les inversions proposades pels estats.
I Itàlia i Espanya no han començat gens bé els seus deures. A Itàlia el mecanisme perquè el Govern aprovi el programa d’inversions ha generat una baralla al si de la coalició governant (quatre partits) que ha conduït a la dimissió del primer ministre, Giuseppe Conte, i a una crisi de Govern. Matteo Renzi, un antic primer ministre que es va escindir fa mesos del Partit Democràtic (socialdemòcrata), argumenta desconfiança davant la manera de decidir l’ús dels fons europeus. Les crisis polítiques són part de la identitat italiana, però aquesta és molt greu perquè genera dubtes sobre la solvència d’un país en el qual els contribuents europeus invertiran ni més ni menys que 400.000 milions. La crisi segueix i pot acabar fins i tot en altres eleccions d’incert resultat. La dreta nacionalista de Salvini afila les dents.
Espanya està millor que Itàlia i l’actual Govern de coalició, que no té majoria, ha aconseguit aprovar els Pressupostos, fet que genera confiança. Però divendres la votació del decret llei sobre els fons europeus va estar a punt de naufragar. Tant ERC, decisiva en els Pressupostos i que està en el Govern català, com el PP, que mana en cinc comunitats autònomes, hi van votar en contra malgrat que els seus territoris en sortirien afavorits. ¿Irresponsabilitat d’ERC i del PP, o del Govern de Sánchez que no va negociar prou? Vist des de Brussel·les, irrellevant. I el PNB hi va votar a favor.
Pensin el que vulguin, però el més dramàtic és que el decret només va tirar endavant perquè els 52 diputats de Vox, que no són en cap Govern i són com són, es van abstenir. Si haguessin votat ‘no’ (amb el PP, ERC, el PDECat i JxCat), Espanya s’hauria posat a l’altura d’Itàlia.
Entretots
Això d’Itàlia i això d’Espanya (una mica menys) és pura inconsciència. El pla de 750.000 milions no va ser fàcil de treure, els països del nord (els anomenem gasius) són escèptics... Wolfgang Schäuble, president del Bundestag i abans ortodox ministre de Finances alemany, manifesta preocupació. Diu que Europa ha discutit massa temps sobre el volum i els beneficiaris del fons però ha pensat poc com després els fons es fan servir» i li preocupa que la Comissió tingui només «competència limitada» sobre la destinació final dels diners: «Quan un pregunta el que passa avui amb els fons, ens trobem que fins i tot (Itàlia) provoquen crisis de Govern».
Schäuble és un polític veterà i molt influent de la CDU alemanya que Merkel deixa de liderar. ¿En prendrem nota?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
