Editorial

Eleccions obertes

La principal lliçó que es pot treure de l’enquesta és que la pandèmia obre molts interrogants quant a la participació

2
Es llegeix en minuts
Eleccions obertes

Emilio Morenatti

La primera incògnita –la de la data de les eleccions catalanes– ha quedat resolta: el TSJC va acordar divendres anul·lar el decret que suspenia la cita electoral i els comicis se celebraran el dia inicialment fixat, és a dir, el 14 de febrer. La segona incògnita –la composició del nou Parlament– l’aclariran els ciutadans. EL PERIÓDICO publica una nova enquesta del GESOP. Com tot sondeig, reflecteix la intenció de vot en un moment donat –el treball de camp es va realitzar del 25 al 28 de gener– a l’espera del veredicte de les urnes.

Des d’aquesta òptica, la principal lliçó que es pot treure de l’enquesta és que el resultat està més obert que fa unes setmanes. Un dels factors clau per acabar d’ajustar el percentatge de vot i les forquilles d’escons de cada força política serà la participació. Els ciutadans que asseguren que aniran a votar (61,5%) retrocedeixen en relació amb l’anterior enquesta (74,6%), d’inicis d’any (del 4 al 7 de gener). La polèmica sobre la data de les eleccions, amb el teló de fons de l’alarma sanitària pel coronavirus, no és aliena a aquest retrocés. L’auge del vot per correu i la capacitat de mobilització dels partits fins al 14-F poden canviar aquesta tendència.

L’anomenada ‘fatiga pandèmica’ té la seva traducció electoral en les preferències entre els presidenciables: creix la indefinició (26,8%). Continua encapçalant el rànquing Salvador Illa (18,8%), seguit de Pere Aragonès (13,1%) i de Laura Borràs (12,5%). L’‘efecte Illa’ s’estabilitza. El candidat del PSC mobilitza els electors del 2017 i capta votants d’altres partits en aquella ocasió, molt significativament de Ciutadans, però també de comuns i del PP. Això explica que s’hagi disparat en l’estimació de vot, però el resultat final dependrà en molt bona mesura de la participació total i del repartiment territorial d’aquest vot. Més volatilitat hi ha en el bloc favorable a la independència: la indecisió creix entre els votants d’Esquerra mentre que la fidelitat dels de Junts s’estanca. La irrupció dels polítics que han sortit de la presó a l’inici de la campanya pot decantar aquesta pugna, que impactarà també en el resultat final i en el guanyador de les eleccions.

Majories possibles

En aquest context, l’equilibri entre els blocs que han marcat en l’última dècada la política catalana es manté gairebé intacte. De manera que, si els vetos creuats es mantenen, serà molt difícil la formació de majories diferents a les de les últimes legislatures, tot i que els mateixos protagonistes n’han abjurat. Bona part de l’actual indecisió es pot deure precisament a les preferències que tinguin els electors no només per definir les majories, sinó també les aliances.

Fins aquí les coordenades d’una enquesta que, com dèiem a l’inici, reflecteix només l’actual temperatura electoral. Seran els ciutadans els que decidiran el 14-F. En política, com recordava François Mitterrand, dos i dos no sumen mai quatre –«sumen tres i, de vegades, cinc»–. Amb independència de les sorpreses que puguin oferir les urnes, les principals forces polítiques estan cridades a retrobar-se i a reconstruir un catalanisme transversal que sigui capaç d’afrontar la crisi sanitària i la devastació socioeconòmica que deixa la pandèmia, i encarar a llarg termini la resolució del conflicte polític aixecat a propòsit de la independència.