14-F: Illa desafia ERC

Illa ha animat les previsions socialistes i ha generat alarma en el sobiranisme, més intensa en ERC, que les enquestes i les impressions donaven, fins ara, com l’indubtable partit guanyador. Fins i tot es creia que podria elegir entre un altre Govern amb JxCat, aquesta vegada sota la seva direcció, o intentar un nou tripartit amb els comuns (lligats a Podem) i, d’alguna forma, el PSC. Tot aquest quadro està ara en revisió i pot ser que el decret de la Generalitat retardant les eleccions al 30 de maig tingués relació amb el canvi d’expectatives. Però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va confirmar divendres el 14-F com la data definitiva.

Ecos a Madrid

Ja estem en campanya i la vigília del seu inici es va visualitzar que el desafiament del PSC (i de Pedro Sánchez) a ERC tindria conseqüències a Madrid. Dijous, el Govern es va trobar amb l’oposició d’ERC al decret sobre els fons europeus –Rufián va al·legar que estava dictat per la CEOE–, i el decret només va passar per l’estranya conjunció del vot favorable de Bildu i l’abstenció de Vox, que, salvant el Govern, li va tornar al PP el cop de la moció de censura. Carmen Calvo va poder, al final, respirar tranquil·la, però la candidatura d’Illa ha trencat, almenys de moment, l’entesa del PSOE amb ERC de l’aprovació dels pressupostos. El PNB i Bildu van recolzar Sánchez, però la presència d’ERC al bloc de direcció de l’Estat, vociferada per Iglesias, sembla haver durat poc.

Tot dependrà ara del resultat a Catalunya. I ningú pot presumir seriosament de saber-ho. El PSC està a l’alça, però la força de gravetat de la política catalana (majoria absoluta independentista) és difícil de torçar. Algunes enquestes diuen que Illa guanyarà, però només una –la del CIS– veu possible que l’independentisme perdi la majoria absoluta. I la del CEO (el CIS de la Generalitat), coneguda divendres passat, deixa el PSC només en tercer lloc, darrere d’ERC i de JxCat, que sembla recuperar-se.

Però fins i tot el CEO nota l’‘efecte Illa’. No només és el candidat més conegut: 91% contra 81% de Pere Aragonès (ERC) i el 77,3% de Laura Borràs (JxCat), sinó que és aprovat pel 54,4% dels enquestats davant el 50,2% d’Aragonès i el 45% de Borràs.

Força de gravetat

¿Pot vèncer Illa per força de gravetat de la política catalana? L’independentisme –coincident davant el perill– assegura que el candidat del PSC encapçala una operació d’Estat, un 155 polític contra Catalunya. No ho sembla, però sí que és cert que el PSC, el PSOE i Pedro Sánchez estan jugant fort. Molt més del que l’independentisme (i la dreta espanyola) podien suposar. L’anunci que Maurici Lucena, president d’AENA (Areoports Nacionals) i economista de renom, format al Banc d’Espanya, seria el vicepresident econòmic d’Illa indica la voluntat de reforçar la candidatura amb algú que coneix bé els mecanismes econòmics i pot ser un bon interlocutor amb l’empresariat i els inversors europeus.

Illa ha plantat cara a l’independentisme. Però segons les enquestes, qualsevol dels tres partits –ERC, PSC o JxCat– pot guanyar. I seran, amb la pandèmia pel mig, unes eleccions molt estranyes. Potser la clau final estigui en l’abstenció. ¿A qui perjudicarà més el possible temor –més gran en la tercera edat– a acudir al col·legi electoral?

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

I la por de la independència, que va beneficiar Cs el 2017, és avui molt menor i pocs creuen que la independència, almenys a curt termini, sigui un perill. ¿Pot aquesta menor por desmobilitzar una mica l’electorat constitucionalista? Potser, però entre els electors d’ERC i JxCat també hi ha cansament per la ineficiència, i fins i tot el ridícul, del Govern Torra la passada legislatura.

Conclusió: tot està obert. Segueixin la nit del 14 de febrer l’obertura de les urnes. I compte també amb el vot per correu, que pujarà.