Duel històric entre Illa i Puigdemont

La paradoxa és que ni el PSC ni JxCat tenen assegurada la presidència de la Generalitat, tot i que arribin primers

Es llegeix en minuts
Duel històric entre Illa i Puigdemont

Pool

La irrupció de Salvador Illa ha provocat un terratrèmol a la campanya electoral catalana. Quan semblava que la reedició de la victòria independentista estava cantada ha sigut un revulsiu inesperat per als socialistes, que fins i tot poden aspirar al primer lloc, almenys en vots, segons algunes enquestes. Però també ha suposat una oportunitat sobrevinguda per a Carles Puigdemont, amb una candidatura que anava al darrere de la d’Esquerra Republicana i que ara es presentarà com el baluard més eficaç davant una possible victòria socialista. D’aquesta manera, a mesura que s’acosti el 14-F, els comicis seran un duel entre dos. Entre un expresident de la Generalitat que encarna millor que ningú la confrontació amb l’Estat i un exministre que s’inscriu en la tradició pactista del catalanisme. Així les coses, la batalla serà tan descarnada com fascinant. Un duel històric, amb Puigdemont i Laura Borràs portant-lo al de les aspiracions retallades de l’1 d’octubre, mentre que Illa parlarà més de gestió i diàleg.

Després d’un any de pandèmia i una dècada perduda, guanyarà qui ofereixi una proposta creïble per sortir del laberint en què viu atrapada la societat catalana. Els altres, a patir. A Ciutadans, que ja patia importants vies d’aigua abans que Illa anunciés la seva candidatura, la campanya se li farà costeruda. Si s’obsessiona amb els que li escuren vots per la dreta, facilitarà que li robi vots un socialista que pot ser vist com la millor garantia per evitar una altra victòria nacionalista. I si modera el seu discurs, pot contribuir que Vox entri al Parlament amb grup propi. Mala cosa, per a una formació a qui la polarització –que va beneficiar Inés Arrimadas el 2017–, pot deixar als llimbs. A Esquerra Republicana, que feia mesos que era a la ‘pole position’ de la carrera electoral, els pronòstics se li han tornat a complicar. Al primer envit que va suposar l’elecció de Laura Borràs com a candidata efectiva a la presidència de la Generalitat s’afegeix ara la irrupció de Salvador Illa. Oriol Junqueras, que coneix bé l’àrea metropolitana de Barcelona, va captar de seguida el potencial de la iniciativa socialista. Va cridar els seus a carregar contra el candidat del PSC, sense adonar-se’n, potser, que ERC podia ser víctima d’un tots contra Illa que col·loca l’exministre al mig del tauler electoral. Contribuint d’aquesta manera a una dinàmica de polarització que beneficia més a Puigdemont que als republicans. Ho passaran malament també les formacions menors, menys la CUP i Vox, que cobreixen els extrems. En particular Catalunya en Comú, en què Jéssica Albiach només pot aspirar, en aquest context, a retenir vots. Sempre que Jaume Asens i Pablo Iglesias no insisteixin en la condició d’exiliat de Carles Puigdemont.

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

En el duel que s’acosta, Illa i Puigdemont compten amb l’avantatge d’unes eleccions convertides en una mena de plebiscit sobre el lloc de Catalunya a Espanya. No obstant, tots dos tenen en el dia després el seu principal taló d’Aquil·les. Aquell que podria restar-los atracció entre els qui encara no han decidit el vot i pensen en una abstenció que la pandèmia justifica. La paradoxa és que ni el PSC ni JxCat tenen assegurada la presidència de la Generalitat, tot i que arribin primers. Si Puigdemont guanya a costa de deixar ERC en tercer lloc, és difícil que els republicans reeditin un pacte de govern com l’actual, que els haurà sigut advers. Sobretot quan el president de la Generalitat no seria Puigdemont –que no ha promès tornar com va fer el 2017–, i pot ser que ni tan sols fos Borràs, si és inhabilitada després del judici que té pendent, sinó el número tres, Joan Canadell, martell dels heretges republicans com no n’hi ha d’altre. Salvador Illa no té aquest problema, però tampoc li serà fàcil explicar amb qui pensa governar. Anticipar ara qualsevol pacte amb Esquerra Republicana podria deixar en foc d’encenalls l’anomenat ‘efecte Illa’, però negar-se en banda a una ulterior col·laboració amb els republicans pot tancar-li les portes de la Generalitat. Podria fins i tot portar a una dramàtica repetició de les eleccions.