Eleccions catalanes

Salvador Illa no ho té tan fàcil

Resulta difícil de comprendre que el màxim responsable polític de la lluita contra la Covid abandoni les seves responsabilitats mentre creix la pandèmia

Es llegeix en minuts
Salvador Illa no ho té tan fàcil

Salvador Illa no ho té tan fàcil com alguns volen creure. Els sondejos han reflectit, uns més, altres menys, que la irrupció d’Illa en la cursa electoral era molt ben rebuda. Però fins a les eleccions queda una bona tirada, que se li farà llarg.

Li hauria anat molt millor si el Govern no hagués intentat ajornar la cita amb les urnes. Que el PSC fos l’únic partit a rebutjar el 30 de maig –no volia arriscar-se que l’efecte Illa es diluís– i utilitzés alguna de les seves terminals –Esquerra en Positiu– per recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’ajornament electoral, no l’ajuda. I que el tribunal li donés la raó, tampoc.

 

Per a Pedro Sánchez aquestes no són unes eleccions qualssevol, i està decidit a jugar-s’ho tot, incloent-hi la seva fèrtil relació amb ERC. Que en plena pandèmia prescindeixi justament del ministre de Sanitat indica amb precisió com és d’intens el seu afany. ¿Seria imaginable una cosa així si es tractés d’una altra autonomia? 

No és estrany que l’independentisme vegi en el que està passant una autèntica operació d’Estat, en què Sánchez posa tota la carn a la graella i la justícia torna a enfangar el terreny de joc. Per això es mobilitzarà amb tota la força que sigui capaç.  

¿Què perseguiria aquesta operació d’Estat? Continuar laminant un independentisme que segueix tenint els principals líders a la presó o a l’estranger. La pèrdua de la majoria absoluta independentista suposaria, en cas de produir-se, un altre pas de rosca per arraconar, encapsular i cronificar el conflicte polític. Ortega Smith va entendre a la primera de què va l’assumpte i va oferir gratis els seus diputats a Illa. 

Com diria Miquel Iceta, ¿què pot haver-hi millor que tenir un president socialista a Barcelona i un president socialista a Madrid? O, com proposa Salvador Illa: ¿per què no tornem a la Catalunya d’abans, a la Catalunya sense independentisme? 

Hi ha un segon tema, més obvi, que inevitablement perjudicarà Illa: el de la salut, donat que resulta difícil de comprendre que el màxim responsable polític de la lluita contra la Covid abandoni les seves responsabilitats mentre creix la pandèmia. El tipus que ens ha estat advertint un dia sí i l’altre també del difícil moment que estem vivint va i marxa per ser candidat autonòmic. ¿Com és possible?

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Així mateix, i malgrat que el Goven intentarà que es pugui votar amb el mínim risc, el perill d’anar a votar en l’actual situació –una cosa que qualsevol ciutadà entén– serà un argument utilitzat contra Illa per l’independentisme i per tots els altres. Li retrauran –amb demagògia, si es vol– que, per culpa de la desmesurada ambició dels socialistes, molts catalans es contagiaran de Covid, no podran votar o acabaran renunciant, per por, a participar en les eleccions. 

A més de desarborar les acusacions contra ell esmentades –i probablement moltes d’altres-, per imposar-se Illa ha de superar dos reptes més. 

Et pot interesar

Un, sumar la seva causa i la del PSC a una bona part dels indecisos, que –es diu– són una cosa així com el 40% de l’electorat. El segon repte, res menor, és aconseguir que els ciutadans que voldrien votar-lo efectivament el votin. O sigui, que participin en els comicis malgrat tot. Recordem que si Ciutadans va obtenir 1,1 milions de paperetes va ser perquè la forta tensió del desembre del 2017 va disparar la participació fins a superar un fenomenal 79%. 

No, Salvador Illa no ho té tan fàcil.