La intimitat en les eleccions

Entre les 19.00 i les 20.00 hores hauria d’anar a votar una persona en quarantena, que pot haver donat positiu per coronavirus, ser un contacte estret o un cas sospitós. Això significa que pot ser considerada com a tal pels membres de la mesa o per qualsevol altra persona que es trobi al local en aquell moment. Aquest simple fet, segons el meu parer, no significa la violació de cap dret. Tampoc ho és el que a la mesa s’anoti que aquesta persona ha votat, sempre que no detalli l’hora. És a dir, que no es vinculi aquesta informació –l’hora– amb el nom de la persona.

Durant el procés electoral ningú hauria de registrar cap informació capaç d’identificar una persona amb l’estat de salut, real o suposat. Això significaria una probable vulneració del dret a la intimitat d’aquesta persona. El fet de votar en una determinada franja horària no és en si mateix una dada sanitària, però tot el que pot suggerir un determinat estat de salut ha de ser tractat com una cosa que correspon a la intimitat de les persones. De vegades aquesta intimitat es troba inevitablement exposada, com quan els veïns observen com una ambulància s’emporta el llogater d’un dels pisos de l’edifici. Però ningú té dret a fer una foto en aquest tràngol ni a difondre-la sense el seu consentiment. El dret a la intimitat protegeix l’àmbit més privat de la persona, del qual no es pot difondre res sense el seu consentiment. 

Això ha de ser tingut en compte també per qualsevol que desitgi fer fotos o informar de les votacions en aquella hora. Com saben els professionals, es poden fer fotografies d’espais públics en què apareguin persones. Qualsevol, en teoria, podria oposar-se a aparèixer-hi d’una manera en què se la pugui reconèixer. Però també se sap que, sobre aquest dret a la mateixa imatge, pot prevaler el dret a emetre informació que la Constitució, article 20.1.d CE, preveu. Estem acostumats a veure imatges del dia de votació de moltes eleccions, i no se sap que cap de les persones que hi apareixen hagi plantejat cap objecció. En canvi, el 14 de febrer, a partir de les 19.00 hores, ja no serà el mateix als col·legis electorals. No estarà en joc només el dret a la mateixa imatge, sinó també el dret a la intimitat.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Posem que es difon la imatge d’una persona reconeixible malgrat la mascareta, acompanyada de qualsevol informació que permeti suposar que està votant en l’hora reservada als electors considerats positius per coronavirus. Si és així, es pot estar posant en risc, a més del dret a la pròpia imatge, el dret a la intimitat. No perquè aquesta imatge reveli una dada sanitària concreta: aquesta foto no revela cap contingut de la història clínica. Però l’estat de salut d’una persona pot deduir-se, sense conèixer-ne el diagnòstic, de la seva presència en el lloc i moment reservats a les persones contagiades per coronavirus. Per aquesta circumstància, la seva vida social pot veure’s seriosament afectada.

L’ús de les mascaretes fa poc probable el risc que aquí s’evoca. Però vivim temps en què qualsevol informació pot ser utilitzada malament, quan no distorsionada deliberadament. Per això, també en aquest camp cal extremar les precaucions.