Editorial

Surt Illa, entra Iceta

No hauria estat de més que el ja exministre hagués fet balanç de la seva gestió a la comissió de Sanitat del Congrés

Es llegeix en minuts

El Periódico

Surt Illa, entra Iceta

La dimissió de Salvador Illa en el Ministeri de Sanitat per dedicar-se de ple a la campanya electoral catalana ha propiciat una mínima remodelació del Govern. Aquesta vegada, el tantes vegades arriscat Pedro Sánchez va complir el guió que es donava per escrit: va nomenar Miquel Iceta per ocupar la cartera de Política Territorial que deixa vacant Carolina Darias, substituta d’Illa a Sanitat. Illa se’n va del ministeri enmig de crítiques perquè la seva sortida coincideix amb el pic més alt de la tercera onada del coronavirus. Crida l’atenció que li critiquin que deixi el ministeri molts dels que han demanat la seva dimissió durant mesos.

Està fora de tot dubte que la gestió d’Illa mereix un estudi a fons donada la gravetat de la pandèmia. El mateix exministre va reconèixer a l’acomiadar-se que ha comès errors. Són, per exemple, raonables les crítiques pel fet que se’n vagi sense acudir a la Comissió de Sanitat del Congrés per retre comptes de la seva gestió, cosa que haurà de fer ja la seva substituta. Illa podia haver retardat la seva dimissió i haver anat al Congrés en un moment en què, a més de l’augment incessant dels contagis, s’han produït discrepàncies entre el ministre i els consellers de nombroses comunitats autònomes per la negativa de Sanitat a avançar el toc de queda. Sent aquestes crítiques pertinents, sorprèn, no obstant, que hi hagi participat el portaveu parlamentari d’Unides Podem, soci de govern del PSOE. És legítim que es produeixin discrepàncies entre els socis de coalició en qüestions de fons –salari mínim, pensions, etcètera–, però resulta antiestètic que UP s’afegeixi al cor dels altres partits com si estigués a l’oposició i no en el Govern.

La gestió del ministre ha sigut impecable quant a les formes –en el seu comiat va tornar a mostrar-se respectuós amb tothom–, i així ho reflecteix la valoració positiva que rep a les enquestes, que semblen assenyalar que aquesta ponderació també és un actiu a aplicar en la política catalana. Però hi ha clarobscurs quant al fons. Sanitat ha pecat d’improvisació en ocasions, ha tingut una actuació de vegades contradictòria i s’ha vist desbordada pels esdeveniments en altres moments.

Carolina Darias, fins ara ministra de Política Territorial, era la substituta natural d’Illa, a qui ha acompanyat durant setmanes en el Consell Interterritorial de Sanitat per la seva relació amb les comunitats autònomes. El mateix es pot dir d’Iceta, que, des de Política Territorial, haurà de pilotar la relació amb les autonomies i singularment amb Catalunya, amb la previsible represa de la taula de diàleg després de les eleccions que se celebraran, si no hi ha més canvis, el 14-F. Que un federalista convençut ocupi aquesta cartera hauria d’ajudar a omplir de contingut el concepte de la cogovernança.