ANÀLISI
De Jong i els prejudicis
Quan parlem de prejudicis, solem pensar en aquesta idea preconcebuda en negatiu pel seu origen o les seves característiques. Però també hi ha els prejudicis en positiu. En un club com el Barça, per exemple, l’escola holandesa gaudeix històricament d’aquest avantatge.
De fet, recordaran que al seu dia el Tata Martino va denunciar que hagués existit menys debat sobre l’estil si fos català o holandès. Les crítiques a Koeman el desmentirien, però la complicitat històrica entre el Barça i l’Ajax fa comprensible l’apreciació de l’argentí.
Un fitxatge beneït
El fitxatge de De Jong arribava beneït, no perquè fos holandès, però sí per pertànyer a l’escola de l’Ajax i, sobretot, pel magnífic rendiment en la Champions d’aquell grup de joves jugadors. El nostre prejudici favorable era prou gran com perquè mantinguéssim la fe en ell després d’una primera temporada més que discreta. De fet, va aconseguir instal·lar una amnèsia col·lectiva respecte als 75 milions que va costar.
Però la paciència ha donat els seus fruits. I en contra una altra vegada de les nostres idees fixades prèviament, no s’ha consolidat com a relleu natural de Busquets, ni en el doble pivot que Koeman va replicar de l’Ajax perquè se sentís més còmode, De Jong s’ha destapat d’interior i amb una presència en atac inimaginable quan va arribar aquí. Aquest De Jong rendeix a l’altura que esperàvem d’ell, tot i que en una versió diferent.
Paciència amb Trincão
I després estan els prejudicis de tota la vida, i quan un futbolista sense contrastar fitxa per 30 milions d’euros és inevitable que apareguin. Trincão va tenir l’encert inicial d’ensenyar part de la seva qualitat i es va aprofitar de l’impuls de Pedri. Però ara és el contrast entre un i un altre el que el condemna. Se li intueix futur, però potser a un ritme inferior del que reclama la seva inversió. El recomanable seria, també en el seu cas, esperar a la segona temporada, però li convindria ensenyar més minuts com els d’Elx si no vol que el record de portuguesos recents se’l carregui.
