Esperar amb el posat

La Superlliga europea és el dimoni per als homes que dirigeixen el futbol mundial, però l’alternativa està sent, almenys per al Barça, una cadena de partits amb espurna dispar contra el Valladolid, el Granada, l’Eibar, l’Osca o, ahir, l’Elx, amb molts badalls. Res que animi l’adolescent que tenim a casa a aparcar el Fortnite. A les noves audiències caldrà donar-los alguna cosa més. 

Potser la Superlliga no sigui la solució. O potser sí. Caldrà estudiar-ho bé. El cas és que el futbol que ens mirem des del Barçaetnisme costa de mastegar. S’imposen els blaugrana sense sumptuositat a aquests equips que no poden aspirar ni en somnis a disputar el torneig elitista que pasten els clubs amb marca. Però s’intueix que en aquesta lliga contra els millors del continent, el Barça s’estaria empassant farina. ¿Què preferim?

L’adn crític

Té sentit que Koeman se senti plenament satisfet amb la ratxa de 23 punts de 27 possibles. És una bagatge tan formidable com sorprenent pel que trasllueix un equip amb indissimulades carències. Alhora, caldrà atorgar-li el mèrit a l’entrenador de fer equilibris i no caure malgrat jugar en una taula amb alguna pota coixa. Se l’ha elogiat per la seva fermesa als despatxos i la claredat al púlpit de premsa; menys per la seva gestió a la gespa. Els resultats, si continuen així, li sumaran adeptes.

Notícies relacionades

¿I qui guanyarà el festival d’Eurovisió?

Acabar a cops de puny amb un maltractador

El bon joc, no obstant, ho continuem exigint, forma part de l’adn crític, però es comprèn com mai que no aparegui en aquests temps de butxaques trencades. Alguns predecessors recents van caure del cavall per no satisfer el paladar general. Però eren altres temps. Temps en què es va fitxar per 120 milions Griezmann (després 135) perquè era una oportunitat de mercat. Hilarant. 

En cas de no haver-hi un president de gestora romancer, avui un dirigent escollit a les urnes començaria a netejar la mansió blaugrana que amenaça a caure en ruïnes. Caldrà esperar. Amb el posat.