Sembrar la llavor

Per sentir emocions fortes la gent fa coses molt cares i molt rares. Per sentir emocions fortes només es necessita ser miop i no portar lents de contacte ni ulleres. De vegades em criden de lluny, de vegades diuen a crits el meu nom, i no sé si volen saludar-me o pegar-me. Em va passar l’altra nit al costat del portal, a l’arribar a casa. Per si de cas vaig obrir ràpid i vaig córrer fins a l’ascensor sense girar-me. Crec que em passa per ser d’un equip que perd. Davant el dubte em poso en el pitjor sempre.

A una de les meves aficions favorites, en això del futbol, li dic sembrar la llavor. El funcionament és tan simple com efectiu. Serveix per a qualsevol edat, lloc i circumstància, serveix per a tota la vida. N’hi ha prou amb acostar-te a una conversa aliena, deixar anar una frase que convidi a la polèmica i escapolir-se mentre els altres discuteixen. Sembres la llavor, prens distància i observes com la planta germina. En els millors casos recomano comprar crispetes.

Com ja no surto a sopar amb ningú, ni a beure amb ningú ni a interactuar amb ningú, el diari és ara el millor hàbitat per sembrar la llavor. A la redacció m’assec al costat dels de maquetació, un lloc que té grans avantatges, com poder demanar clandestinament que t’ajustin titulars impossibles, un privilegi que en un moment donat és la meravella més gran. L’altra tarda el Pere i el Fede estaven parlant sobre youtubers, impostos i Andorra, i jo escoltava el seu consens al respecte a tot just dos metres de distància. Vaig decidir llavors sembrar la llavor. Em vaig acostar amb un sigil estudiat, vaig preguntar a l’aire què els semblava la sanció a Messi i vaig recular amb discreció mentre començava la discrepància.

No falla. Una mica de maldat i una mica de rialles. Sembrar la llavor.

Picotejar la molla de pa

Un aspecte important de sembrar la llavor és mantenir-se al marge de la disputa. Per això convé llançar temes que ni et van ni et venen i que et són una mica igual com ens passa en general, quan és divendres a la tarda, amb la vida.

Notícies relacionades

La nòvia de Haller

Entreté

Quan tu ets el que sembra, entens d’una manera diàfana el funcionament de la llavor, però quan et sembren a tu és més complicat encertar-la amb la perspectiva. Sovint tinc la sensació de travessar l’actualitat com si fos un colom que acudeix a picotejar cada molla de pa que li tiren, malgastant l’energia en conflictes que no es necessiten, amb la impressió que la veritat i el substancial juguen en una altra Lliga. No passa només amb el futbol i amb els nostres equips, però és una cosa que es veu bastant clara amb el futbol i amb els nostres equips. Som fruita de temporada i a cada tram de l’any, des de dalt, ens van canviant les llavors. Hi ha moments per als àrbitres i les seves polèmiques, per als moviments de fitxatges i les presses, per a les penes de la llotja, per als embolics amb l’entrenador, per als canvis a l’onze, per a les plagues de lesions i les finalíssimes. És previsible i tosc, és súper infantil, però no importa. Som molt fàcils per a les llavors.

Aquestes persones que no saps gaire bé de què treballen, però treballen, aquestes persones tenen les millors feines. Intueixo que són les que sembren el món amb grans llavors.