BARRACA I TANGANA

La nòvia de Haller

Ens han entrenat per suportar millor la xerrameca que el silenci

3
Es llegeix en minuts
La nòvia de Haller

Tant de bo poguéssim estar amb una persona semiconeguda, asseguts al costat durant una bona estona, i no sentir-nos incòmodes amb el silenci. Tant de bo, però no, almenys de moment. El silenci és en aquests casos tan molest com un udol i d’aquí sorgeix el problema de la conversa forçada. La gent que em coneix poc em parla sempre de futbol, perquè el poc que sap de mi és que m’agrada el futbol. A mi m’és bastant igual l’assumpte, i fins i tot entenc que es tracta d’un gest de cortesia, però està clar que ens han entrenat per suportar millor la xerrameca que el silenci. 

Fa poc vaig tenir un moment d’aquests. Vam estar callats fins que es va fer insuportable el silenci. Va sortir ‘allò del futbol’. Em van fer un repàs dels equips clàssics dels anys vuitanta. Vam recapitular futbolistes calbs o amb bigoti. Vam viatjar de tornada als ídols de la infància. Em van explicar fins i tot connexions socials i polítiques de mitja dotzena de clubs. Vaig fingir interès professional sobre això i vaig caure en la trampa de la discussió sobre la vàlua d’alguns jugadors. Tot anava més o menys normal i bé fins que van preguntar si Sergio Ramos és defensa, tal qual, punt en què em vaig dir, però a veure, estic aquí prestant atenció a una gent que dona lliçons de futbol i després pregunta si Sergio Ramos és defensa. Millor seria gastar tota aquesta energia inútil a aprendre a conviure en silenci.

Una cosa irracional

Després de la pregunta sobre Sergio Ramos, l’equip d’aquestes persones va passar directament a la llista d’equips que vull que perdin. Cada vegada és més difícil saber qui vull que guanyi −si no està jugant en el meu equip. Quan estic veient un partit qualsevol per la tele, la meva filla pregunta sempre qui vull que guanyi. La meva resposta més habitual és ‘m’és igual’, i la seva rèplica és lúcida i racional, la seva rèplica és ‘llavors per què l’estàs veient’, i jo llavors callo perquè la meva resposta seria confusa i irracional i amb la meva filla, a diferència d’amb vosaltres, sí que soc capaç d’estar còmode en silenci. Llavors callo, però el partit el continuo veient.

Notícies relacionades

Amb el pas dels anys sempre hi ha una cosa que provoca que un equip et caigui malament, o almenys regular: que et fes perdre una aposta amb un gol en l’últim minut, que fos l’equip del teu ex, o encara pitjor, l’equip de l’actual parella del teu ex, que guanyés un partit important al teu equip, que un xaval amb la jaqueta de xandall d’aquest equip et mirés malament en unes festes d’un poble, o que et destituïssin com a entrenador al PC Fútbol 7.0. A aquest ritme de greuges, calculo, en un parell d’anys ja voldré que s’empatin tots els partits.

Es podria dir que aquesta és una actitud infantil davant la vida, i estaria ben dit, però què hi farem. Ahir vaig veure que l’Ajax havia fitxat Sébastien Haller i el primer en què vaig pensar va ser en la cançó que Nacha Pop va dedicar a la seva nòvia, ‘La chica de Haller’. Potser, començar a explicar aquestes coses en públic serà la solució perquè la gent deixi de parlar-me de futbol per compromís i entengui que el silenci és la millor opció, o com a poc la que jo recomano. Potser, però no, almenys de moment.

Temes:

Futbol